La conferència fou impartida el dimecres dia 5 de maig de 2010
Sr. Joan Vives
Professor d’història de la música, Flautista, Redactor-locutor de Catalunya Música
Oh dulce muerto de pequeña mano !
Oh música y bondad entretejida !
Oh pupila de azor, corazón sano !
Aquests versos formen part del sonet que F. G. Lorca va escriure en un tovalló de paper, el desembre de 1935, al davant la tomba d’Isaac Albèniz, al cementiri de Montjuïc.
Fill d’un funcionari de duanes destinat a Camprodon i d’una figuerenca, va debutar amb quatre anys al Teatre Romea de Barcelona. Degut als constants canvis de destí del seu pare, va viure a : Almeria, Cáceres, Madrid, Puerto Rico, La Havana.... Era de caracter obert i “campechano”. Va estudiar a Brussel-les i es va casar amb 23 anys, a Barcelona, amb Rosina Jordana, amb qui va tenir tres fills. En paral•lel comença el periple creatiu de les seves composicions més cèlebres per a piano ( Suites espanyoles, Records de viatge, 6 fulls d’àlbum ). Durant la dècada de 1890 s’hi sumen tot un seguit d’obres escèniques ( moltes sobres textos en anglès del seu mecenes Francis Money-Coutts ).
La seva popularitat, prestigi, amistats il•lustres havien crescut molt, particularment a París i Londres. Pocs anys després de completar la seva “Suite Ibèrica”, obra cimera del seu catàleg, una Nefritis el va fer abandonar París l’abril de 1909 i buscar els aires saludables de Cambo-les bains, on havia de morir el 18 de maig, pocs dies abans de fer els 49 anys. L’enterrament, a Barcelona, el dia 5 de juny, va ser un acte massiu de condol de la ciutat. Les transcripcions tant habituals de les seves obres per a guitarra i altres instruments, havien començat de la ma del seu amic el guitarrista Francesc Tàrrega, de qui deia que aquelles versions eren millor que les pròpies.
Cent anys després, la seva música continua ressonant....