La conferència fou impartida el dimecres 18 de maig de 2011

Sr. Antoni Pladevall i Font

Sacerdot i historiador.

Els CÀTARS, també anomenats "Albigesos", es deien a si mateixos "Homes bons". Era una secta considerada herètica pels catòlics, procedien dels “bogomils”, de Bulgària. Per ells, Déu i el dimoni eren dos deus: "Ormuz" i "Ariman", el be i el mal, amb els mateixos poders. L'un dominava sobre el cos i tot l’aspecte terrenal, i l'altre, sobre l'ànima i tota la part espiritual. Segons aquestes creences per ells existia la transmigració de les ànimes, menypreaben el cos i tot el que tenia a veure amb la carn. Eren vegeterians, també menjaben peix perquè ignoraven que es reproduien per un acte sexual i creien que eren uns fruits del mar.

Els càtars s'organitzaven en tres categories: fidels, perfectes i il.luminats.

Es guanyaven la vida fent de teixidors, i habitaven principalment el sud de França, la zona del Llenguadoc: Tolosa, Narbonna, Carcassona, Besiers, Foix i d’altres, que en aquell temps dependen de la corona catalana.

Deien que els convents i els frares no servien per res, que els bisbes eren súbdits del dimoni, que Jesús era un enviat de Déu amb un cos aparent, que no havia nascut d’una Verge.

Les seves creences van tenir èxit entre els nobles, ja que veien era una manera possible per recuperar els bens que a traves del temps s’havien donat a l'Església. Això va espantar al Papa Inocenci III i per aturar-los va crear la inquisició que posà sota la custòdia del dominicans, també va convocar el Concili IV Laterà, per afirmar la seva autoritat i per fi, la croada albigesa encapçalada per Simó de Montfort que servia al Papa i al rei de França.

Els càtars deien als seus fidels que satanàs havia creat el mon material i els exhortaven a no tenir fills, no menjar carn per no contaminar-se i contemplaven la mort com un alliberament. Entre ells només es perdonaven els pecats una vegada, quan estaven malalts o quan eren vells i es deixaven morir no menjant ni beben res después de rebre el “consolamentum” o “imposició de mans”.

A Besiers els càtars maten al delegat del Papa i en represàlia els croats passaren a la foguera als seus habitants.

A partir de la batalla de Muret, on el rei Pere I mort a mans de Simó de Montfort les terres occitanes de la corona catalana passaren a la corona francesa que lluitava a la croada contra els càtars. Aquests, varen baixar a refugiar-se als Castells com Queribus, Perapertusa, Foix, Puivert i d’altres, i també cap a Catalunya, a Berga, Gòsol, Josa, Castellbó, Lleida, Prades, Barcelona i arribaren fins a Morella peró ja sense cap força i poc a poc varen anant desapareixent.

El poder i la riquesa sempre han fet mal a l'Església.