La conferència fou impartida el dimecres 5 d'octubre de 2011

Què puc ser quan sigui gran, ara que ja en sóc

Ramon Buscallà Corominas, psicòleg

L’única manera de viure molts anys, objectiu de l’ésser humà, és fer-se gran. Però, què podem ser de grans ara que ja en som?. Assolir els vells desigs comporta optar pel creixement personal, emocional, cultural i social que respon a una actitud d’aprenentatge permanent en tots els camps. Aquesta actitud comporta, entre d’altres, dedicar-se al “manteniment” de les facultats i de les  funcions; alliberar-se dels “què diran” sense culpabilitats, compartir els aspectes lúdics i d’esbarjo de la vida - sóc gran, estic de bon humor i jugo -; superar els complexos de Mari-pili o de Manolo, la por “a ser” o la por a “deixar de ser”. Ho diu amb versos poètics Pablo Neruda: “Queda prohibit plorar sense aprendre, aixecar-se un dia sense saber què fer, tenir por als teus records... Queda prohibit no lluitar pel què vols, abandonar-ho tot per por, no convertir en realitat els teus somnis...”

Per no envellir prematurament cal seguir millorant el volum i cablejat del cervell ( recordar que aquest es deteriora amb l'estrés i la depressió ) a través de: Primer, trobar-se bé amb un mateix, m'agrada el que sóc, penso i faig, -encara que no sigui ben bé el que hagués volgut fer i ser - cosa que em permet tant acomodar-me a tot arreu, com que les persones que comparteixen amb mi temps i espai també es trobin còmodes. Segon,  mantenir  unes relacions intergeneracionals saludables, construïdes en base a vincles vitals, sans, segurs i motivadors. Tercer tenir ben oberts els canals de connexions personals i virtuals d’intercanvi i de transmissió de sabers i valors. Afrontar amb coratge quatre reptes: a) La diversitat i la pluralitat. b) L’impacte tecnològic. c) El nomadisme cultural. d) La visibilitat informativa.

Mantenir la curiositat, les il•lusions, la creativitat, la imaginació  amb ànim flexible i lliure, amb esperit d'infants, en farà brollar i ens omplirà de bons desigs  per voler i poder fer realitat molts dels nostres somnis que anem renovant cada dia de la nostra vida. Enamorats de la vida que portem ens obrim a través de punts de referència i continuïtat al futur sempre ple de sentit. Fins i tot en situacions extremes es poden activar sanes vivències esperançades. En són exemple els testimonis de dos llibres: “L'última lliçó de Randy Pausch i “Els dimarts amb Morrie” de Mitch Albom.

La vida quotidiana connectada a “les xarxes” amb ànim positiu, alegre i feliç,  ajustada al ritme de cadascú, protegeix i enforteix el sistema inmunològic i es converteix en un antídot del risc de les síndromes del “cor trencat” i de “l’apagada emocional”. Tenim exemples al nostre costat  de molts precentenaris amb vitalitats física i mental que ens encoratgen en moments dificils, que segueixen fent el que els agrada i els agrada el que fan i el que són. L’ofici de viure i conviure en benestar requereix mantenir ben gestionats els estalvis emocionals per construir dia a dia els somnis i desigs del que ens queda per fer i ser.

Dos pensaments per a la nostra motivació: “Sé que una cosa no serà si no hi crec” (Walt Disney). “No importa el vell que siguis, ets més jove del que mai seràs” ( Zig Ziglar). Que les notes filosòfiques de Morrie Schwartz siguin alenades per no defallir en moments més difícils: Accepta allò que pots fer i allò que no pots fer. Accepta el passat com a passat sense renegar d'ell. Aprèn a perdonar-te a tu mateix i als altres. No acceptis que és massa tard per prendre compromisos. “ Hi ha matins que ploro i m'autocompadeixo. Alguns estic agre i de mal humor, però no dura gaire. Aleshores m'aixeco i dic després de moments tristos i d'enfonsament: 'Vull viure!' ”.