La conferència fou impartida el dimecres 19 d'octubre de 2011

"El centenari de Gustav Mahler (1860-1911)"

Sr. Joan Vives Bellalta.

Musicòleg. Flautista. Redactor-locutor de Catalunya Música.

Esdevingut més popular sobretot gràcies a l’estrena el 1971 de la pel·lícula “Mort a Venècia”  on Luchino Visconti  fa servir, com a base de la banda sonora, l’adagietto de la seva simfonia n. 5, Gustav Mahler ve néixer a Kalist (entre Praga i Brno) el dia 7 de juliol de 1860 en el si d’una família de jueus askenazites. Nen d’origen humil va arribar al màxim possible per a un músic del seu temps, sobretot com a director d’orquestra. Com a compositor va ser força incomprès.

Aviat la família es trasllada a Moràvia o els pares regenten un hostal.  Allà moren 7 dels 11 germans i la mare.

La música esdevé refugi d’una vida dura. A més tenia un talent  important. Els pares el porten a estudiar filosofia, història i sobretot música a Viena. El 1881 es presenta al premi Beethoven de composició. No el guanya i ho considera un fracàs humiliant. Destrueix tota la música del moment... i decideix ser director d’orquestra.

Comença la itinerància laboral treballant com a director al capdavant de diferents orquestres: Liubliana, Olomuc, Kassel, Praga, Leipzig, Budapest i Hamburg. En aquest temps també va completar durant els estius les primeres simfonies i alguns cicles de cançons per a veu i orquestra.

El 1897, amb 37 anys, l’emperador Franz Joseph l’anomena director de l’Òpera Imperial de Viena. Arran d’aquest nomenament i per evitar problemes, decideix fer-se catòlic malgrat que mai no va freqüentar ni sinagogues ni esglésies. La seva visió religiosa sempre la va fer des de l’heterodòxia.

L’any 1901 s’enamora de la jova Alma Schindler (1879-1964), filla d’un conegut pintor amb qui es casa el 1902. Va ser un matrimoni turbulent ple de passió, ideals i de profundes desavinences, del que en van néixer dues filles.

L’any 1907 mor una de les filles de diftèria. A Mahler li diagnostiquen una malformació cardíaca congènita i alhora acabarà dimitint del seu càrrec davant l’orquestra de Viena. Aviat acceptarà dirigir l’Orquestra Filharmònica de Nova York. Per temes de salut retorna a Viena on morirà el 18 de maig de 1911.