• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2011 - 2012 14/12/2011 - La Generalitat de Catalunya : 30 anys de polítiques museístiques
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 14 desembre de 2011

La Generalitat de Catalunya : 30 anys de polítiques museístiques

Sr. Joan Rosàs i Reverter

Llicenciat en pedagogia i història medieval.

 

Enric Prat de la Riba, al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya, és qui va començar a organitzar i impulsar per tot el país la creació de museus per posar-se al nivell museístic d’Europa a començaments del segle XX.

Quan arriba la guerra l’any 36, els museus d’ aquest país ja tenien feina feta. S’havia excavat a Empúries i també s’havia treballat amb les pintures romàniques del Pirineu i d’altres actuacions.

Acabada la guerra, Eugeni d’Ors, responsable de Cultura del govern central, reconeix la feina feta i sap el que té entre mans, ho valora i organitza, però desapareix la Generalitat i els continguts dels museus són repartits.

Per ordre de Madrid, totes les peces importants trobades a Catalunya havien d’ anar al Museu Provincial de Barcelona. Si el Museu de Mataró declarava les seves troballes es quedava sense elles.

Els anys 70 hi va haver una assemblea de museus a Tarragona, però no va acabar de funcionar bé.

Quan va arribar la Generalitat, Max Cahner, aleshores conseller de Cultura, va proposar una reestructuració per a fer funcionar els museus de la Generalitat. Després d’hores de negociació, al final no va ser el govern sinó els mateixos treballadors dels museus els qui van fer la proposta  d’organització més adient.

La Política museística va començar l'any 80. Teníem molts museus, però gens estructurats, gens coordinats. No podíem competir amb els museus d'Europa, però sí amb els d'Espanya.

L'any 81 es va començar  “El llibre blanc dels Museus”, publicat el 84.

Es creen diverses seccions de restauració, documentació, coordinació i homogeneïtzació del vocabulari, difusió i creació d’un programa informàtic. No hi ha però prou diners. La Generalitat en pot donar a uns 10 museus, no a 30. A més dels problemes econòmics, a vegades els museus nacionals no han funcionat per problemes politics.

L'any 90, es va elaborar una Llei de Museus votada per diversos partits polítics.

Per guanyar diners els museus podrien deixar obres d'art a altres exposicions i a diferents països, però el risc que es malmetin és molt gran.

En aquests moments la situació es difícil, si estan homologats se’ls dóna un ajut, però tenen unes obligacions que fan que alguns prefereixin sortir-se’n sols.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: