La conferència fou impartida el dimecres 25 de gener de 2012

Biodiversitat litoral de la Costa Brava i el Maresme: valors i amenaces

Sr. Ramon Moreno i Amich

Professor of Ecology Institute of aquatic ecology de la UdG.

La costa catalana està formada per dues parts ben diferenciades: de Port Bou fins a Blanes és la part rocallosa o Costa Brava i de Blanes a Montgat és tot platja tret d’un petit tram rocallós a Calella.

La part rocallosa és trencada per les platges del golf de Roses i també a l’Estartit, platjaformada per la desembocadura del Ter i a la desembocadura també del Tordera.

A l'Empordà, el vent amb la sorra forma dunes i aquests desnivells consequència de les desembocadures dels rius i l'entrada del mar, formen les marismes  o aiguamolls.

El nom de la nostra comarca "El Maresme", prové precisament de "marisma".

L'aigua estancada dels aiguamolls propagava de forma alarmant el "paludisme"i per aquest motiu es pagava als nadius que assecaven i conreaven aquests aiguamolls cedin-los-hi en propietat el terreny. D’aquesta forma, avui dia tota la costa és conreable. A Pals encara s’hi conrea arròs en els petits aiguamolls que hi  resten.

Fins a finals del segle XX, no es dictà cap llei de protecció dels aiguamolls.

Les posidònies són unes veritables plantes marines ja que tenen arrels, tija i fan flors (les algues no) .Créixen només 1 cms. per any, tan d'alçada com de gruix, i per tant cal protegir. Davant mateix de Mataró, hi ha un important banc d'aquestes plantes. Ës perquè davant de Mataró hi ha unes barres de roca submergida que impedeixen la pesca i que han protegit aquesta colònia de posidònia. És una zona molt rica en biodiversitat, de refugi i protecció per a peixos i crustacis i que cal protegir.

El desenvolupament a tots nivells de tota la costa, desde Port Bou fins a Mongat ha estat tant espectacular que ha canviat totalment l'aspecte de la costa.

La construcció de ports i espigons ha alterat considerablement les corrents d'aigua natural, que han motivat remolins que han desplaçat sorralls i plantes.

Al Maresme, el Tordera aportava molta sorra al desembocar al mar, sorra que es distribuía naturalment per les platges  del sud  per l’acció de les corrents costaneres. Actualment l’han fet baixar més recte i l’aigua pren tanta força que la sorra va a parar mar endins i no la podem aprofitar.

Tenim encara unes bones condicions a les nostres costes, però tota aquesta vida marina està en perill pel que representen els emisaris d’aigües tractades, les piscifactories, les riuades descontrolades que barregen aigues residuals i pluvials etc.

Ecològicament encara hem de treballar molt per protegir les nostres costes.