La conferència fou impartida el dimecres 15 de febrer de 2012

"L'esplendor del musical americà 1927-1939"

Sr. Albert Beorlegui i Tous - Comentarista cinematogràfic.

El primer musical nord-americà es va estrenar el dia 5 d'octubre del 1927. Fins aquest dia

Les pel·lícules no eren sonores.  Per donar una mica d'ambient un pianista interpretava peces musicals, però aquell dia, i amb El cantor de jazz de la Warner Bros, va canviar la història del cinema.  Interpretada per Al Johnson, que cantava Mami, va fer passar les pel·lícules del cine mut a la prehistòria.  Havien sincronitzat imatge i só.  L’aparició del so ocasionà una veritable commoció en el cinema.  La gent al parlar del cine, parlaven de la imatge, de la música i ara també del diàleg.

Els estudis però no estaven preparats per aquesta novetat. Alguns directors i actors, com Xarlot, van continuar fent cine mut. Tiempos modernos és encara muda, més endavant però, tothom va fer cinema sonor.

Un problema important va esser l'idioma, no existia el doblatge. Per solucionar-ho es feien tantes pel·lícules com idiomes, amb el canvi d'actors segons la pel·lícula fos parlada amb anglès, espanyol, francès... Cantant sota la pluja es una sàtira amb ironia que recrea les dificultats tècniques per adequar la imatge i el só.

Moltes carreres d'actors es van acabar amb el cinema sonor, ja que la veu de l'actor o l’actriu no s'avenia amb la imatge que es projectava a la pantalla (veus aflautades, mala pronunciació ).

El primer Oscar per a una pel·lícula musical va ser per a The Broadway Melody, el 1929.  La càmara però encara era estàtica.  A la pel·lícula La calle 42 amb en Dik Powell i la Ginger Rogers, les càmeres ja es mouen, el director va ser el mateix que més tard dirigiria Escuela de sirenas, que donà pas a tota una saga de pel·lícules interpretades per Esther Williams.  Era el temps de la gran depressió, la gent necessitava fugir dels problemas, evadir-se i en el cinema ho trobaven: alegria i optimisme.

Pel·lícules com Vampiresas 1933 que ara trobariem passada de moda eren d'una delicada ingenuitat.

George Gershwin ens va deixar bandes sonores molt reconegudes musicalment..

Tots encara recordem noms com: Nelson Eddie, Jeanette Mac’ Donald, Maurice Chevalier, Fred Astaire, Gingers Rogers, Diana Durbin … i pel·lícules com La viuda alegre, Volando hacia Rio de Janeiro, Loca por la música".

L'any 1937, la Metro, amb una tècnica molt nova "el Technicolor" va filmar El mago de Oz.  Per primera vegada la lletra de les cançons va d'acord amb l'argument de la pel·lícula, va ser interpretada per Mickey Rooney i Judy Garland.

Després de la guerra, al 1945, el cinema va canviar totalment.