La conferència fou impartida el dimecres 22 de febrer de 2012

"Joan Coromines, un català universal al servei de la llengua"

Sr. Joan Tres i Arnal - Doctor en filologia catalana.

Joan Coromines i Vigneaux, va neixer el 21 de març del 1905, a Barcelona, fill de Pere i de Celestina. El pare era advocat i la mare pedagoga. Era molt intel.ligent i va cursar dues carreres, Dret (per fer content al seu para a qui estimava molt) i Filosofia i Lletres,

Que era el que ell volia, estudiar la llengua. Va acabar-les amb premi extraordinari.

El 1923, Primo de Rivera dona el cop d'estat i es prohibeix la llengua catalana. Això el porta a adscriure’s a  "La societat d'estudis militars" que organitza un complot per atemptar contra Alfons XIII de visita a Barcelona, que fracassa.Per por a  les represàlies

el pare se l'emporta a Tarragona i d'allí l'envia a França, un any a Montpellier, per continuar estudiant  a la Universitat. Torna a Barcelona, es llicència de les dues carreres i va a Madrid a fer el doctorat (aquí a Barcelona no es podía fer) sobre el tema “Vocabulari aranès” A Madrid coneix i fa amistat amb bons escriptors españols. Obté una beca  per anar a estudiar a París, i altra per anar a Zurich. Quan torna, Pompeu Fabra el contracta per treballar a l’oficina lexicográfica de l’Institut d’Estudis Catalans i fa classes de filología románica a la UB. Sempre es va relacionar molt bé amb ell.

L’any 1930 comença a escriure  "L'Onosmaticon Cataloniae", que tracta de la recerca i estudi de tots els noms i llocs, arbres, rius montanyes, fonts, etc... parlant amb pastors, pagesos i algún rector. Ës un estudi onomàstic exhaustiu, etimològic  i linguístic de les terres catalanes amb més de 400.000 entrades . Una obra ingent.

La guerra de 1936 el troba a Madrid, i va a les trinxeres per defensar la Repúplica.Aviat torna a Barcelona i es casa amb Bàrbara de Haro. No van tenir fills.

El 1938 va ser mobilitzat. Al final de la guerra marxa a França i és internat  a Sant Cebrià del Rosselló com a exiliat. Alliberat, va anar a París amb els pares, la dona i un germà ja que la familia també havia fugit de Catalunya. Els seus amics Pablo Neruda i Menéndez Pidal li busquen una feina a la Universitat de Cuyo als Andes argentins i tota la familia marxa a Buenos Aires, on al cap d’un mes d’arribar hi mor el seu pare.

Allí va començar a redactar el "Diccionario Crítico Etimológico de la lengua Castellana

Aviat havia buidat tots els arxius argentins i xilens i demana una beca pel Guggenheim de Nova York, però li concedeixen una càtedra a la Universitat de Chicago. Al cap d’un temps demana poder treballar un temps cada any a Catalunya.Així treballa a Chicago i a Barcelona.Aquí, aviat  publica el “Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana” que li dóna un gran renom internacional. Sempre va lluitar contra el franquisme. Convidat a un sopar, com a professor americà, va fer un discurs en anglès contra el comportament dels castellans vers la llengua catalana, prohibida a totes les escoles. Va tenir problemas pel fet i ell demana la ciutadania americana. Amb un acte d’ homenatge no autoritzat va fer enfadar a a Garcia Valdecasas, que va ordenar ficar a la presó a Coromines, on va estar incomunicat durant tres dies. Les autoritats americanes es van queixar i aconssegueix tornar a viure a Pineda l’any 1967 on viu fins a la seva mort als 99 anys, mesos despres d’haver acabat la seva gran obra l’Onomasticon Catalaniae”

Mai va acceptar honors vinguts de Madrid , però sí els de Catalunya.

La fundació que va instituir porta el nom dels seu pare, Pere Coromines.