La conferència fou impartida el dimecres 13 de juny de 2012
Eduard Toldrà, “El Noucentisme fet Música”
Sr. Xavier Chavarria. Crític musical. Periodista. Locutor de Catalunya Música
Aquest any es commemora la mort del gran músic català Eduard Toldrà. Va ser el día 31 de maig de 1962, ara fa doncs 50 anys. Va començar els seus estudis musicals en el Conservatori Superior de Música del Liceu, i després en l´Escola Municipal de Música de Barcelona, va estudiar solfeig amb Lluis Millet, violí amb Rafael Gàlvez, i harmonia amb Antoni Nicolau. Personatge cabdal per a entendre la música del seu temps, violinista excepcional (va ser molt de temps el concertino), compositor i director d´orquestra, en va dirigir 38 arreu d’Europa, entre les quals, l´Orquestra Lamoureux de París, la Municipal de Bilbao, la Filarmónica i la de Càmara de Madrid, també d’altres de Portugal, Itàlia i Alemanya. L’any 1942 en plè règim de Franco li van oferir la direcció de la Orquesta Nacional de España però ell la va refusar i llavors la va dirigir Ataulfo Argenta. L’any 43 va rescatar els músics de la desapareguda orquestra de Pau Casals que s’havia exiliat, i va fundar la Simfònica de Barcelona que va donar lloc a l’actual OCB i que va dirigir durant 17 anys, formada per 70 músics, amb un total de 579 concerts simfònics al nostre pais. Va ser mestre de violí, catedràtic de direcció (autodidacta) del Conservatori de Barcelona i entre els seus alumnes destaca Antoni Ros Marbà.
La seva obra no es gaire extensa, sols 98 peces que són petites perles de sabor català , mediterrani, de pins de la nostra terra, de pocs minuts, són cançons amb lletra de poetes noucentistes, i s´inspirava en la força poètica del text per crear la seva música, lletres de Carner, Sagarra, Maragall, Salvat-Papasseit, Pere Quart. També de Lope de Vega i Quevedo entre d´altres. Una de les seves obres es titula ``De Mataró varen venir ´´ i la que molta gent es creu que és tradicional catalana ``Perquè avui es santa Llúcia´´ la va compondré Toldrà amb lletra de Josep M. de Sagarra. L’esperit de la nostra terra hi és present en totes elles.
L´Orquestra de Barcelona fundada per Toldrà era tan bona, tenia tant de renom internacional que, fins i tot, mestres com Stravinsky la volien dirigir. D´altra banda, era tan bon director, que, quan Pau Casals havia de marxar a l´estranger li demanava que dirigís la seva. Amb 14 anys va fer la seva primera actuació. El 1911 va formar el "Quartet Renaixement” de Música de Cambra i el 1912 va estrenar al Palau de la Música la “Integral de quartets de corda” de Beethoven i van guanyar una beca de Madrid per anar a París, a Viena, i el 1914 a Berlín, però Europa estava a les portes de la primera guerra mundial i van tornar a casa. Van donar fins a 207 concerts essent molt de temps el millor quartet de Cambra de tota Europa. Amb el temps es van anar separant per anar a estudiar a Europa i el quartet va desfer-se.
El 1916 va començar a dirigir al Palau de la Música, és qui que més vegades hi ha actuat. Als 25 anys coneix la seva futura esposa. Toldrà anava al bosc a compondre, la natura es nota en la seva obra. Aprèn dels grans mestres escoltant-los, però de mica en mica, la seva música es torna sobretot catalana. Toldrà fa parlar el violí. Va escriure una trentena de sardanes simfòniques, de gran categoría, la seva música es definèix en un marc tonal senzill. Després de la guerra va deixar de compondre. Toldrà té l’habilitat, el talent i la saviesa d’incloure en tota la seva obra una essència, una catalanitat indiscutible. Eugeni d’Ors va identificar l’estètica noucentista amb el classicisme: equilibri, ordre, transparència, claredat, simplificació de recursos, ponderació i mesura. Les seves obres son naturals, equilibrades, amb un element equiparable al seny català.
