• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 10/10/2012 - LA GUERRA DE SUCCESSIÓ, una perspectiva mataronina.
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres dia 10 d'octubre de 2012

La Guerra de Successió. Una perspectiva mataronina.

Dr. Joan Gimenez Blasco. Historiador Mataroní. Professor d’ ESO


La Guerra de Successió, de la qual se’n parla molt últimament, va sorgir arrel de la mort de Carles II, anomenat “el Hechizado” sense descendència i que en el seu testament havia deixat com a hereu a Felip de Borbó, comte d’Anjou i net de Lluis XIV de França. Però l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold recusà el testament i reclamà també la Corona d’Espanya per les armes. Tots dos tenien la mateixa legitimitat al tron, ja que ambdós tenien una àvia germana del rei d’Espanya i cada un d’ells buscaren immediatament aliats dins l’Europa del moment.

La Monarquia Hispànica constituïa un país enormement ric i poderós, amb grans interessos dins el comerç amb Amèrica, de plata, or, cotó, tabac,

tràfic d’esclaus etc..Potser el país més poderós del moment al mon.

L’entronització dels Borbó, de tradició centralitzadora i absolutista, inquietà profundament a Catalunya que tot i estar dins el regne d’Espanya, tenia  les institucions d’un estat :  la seva moneda, les seves lleis, les seves fronteres i les seves constitucions com la Cort General de Catalunya.

Felip Vè es va apressar a venir a jurar les constitucions catalanes a la Cort de Barcelona  l’any 1701, i accedí a diversos precs com la creació d’un port franc, la concessió del privilegi de Ciutat a Mataró que comportava l’alliberament del deure d’allotjament de la tropa que era molt conflictiu i costós per la ciutat. Però quan torna a Madrid comença a conculcar les constitucions catalanes i això afavorí la inclinació ja existent al Principat a favor de l’arxiduc Carles que havia iniciat la guerra amb les aliances d’Anglaterra, Holanda Portugal i Sabòia contra Espanya i França.

La reina Anna d’Anglaterra no volia una gran potència Borbònica i es comprometé a ajudar a Catalunya amb homes i armes.

Així, l’arxiduc Carles, recolzat per l’esquadra anglesa, s’empara de Barcelona i València i fou reconegut rei l’any 1705.  Mataró es converteix en la primera ciutat de Catalunya que dóna obediència al nou rei Carles III, el 25 d’agost de 1705, quan encara Barcelona està sota Felip Vè, fet que es reflexa en un document del Príncep d’Amstadt.

Mataró era en aquells temps una ciutat molt pròspera amb el comerç que practicava venent vi que s’usava per donar forces als remers de galeres, i després amb l’aiguardent, molt ben valorat perquè resistia millor el trasllat.

Un tal Miltford Crown, importador i comerciant, havia  ajudat a convèncer a molts catalans després del Pacte de Gènova de la conveniència de recolzar a l’arxiduc que els promet soldats i armes també, “porque en Mataró es donde se cargan más galeras “ (de vi i aiguardent). Mataró és una ciutat emmurallada, econòmicament forta i molt cobejada pels corsaris i que despertava certa enveja a Barcelona .


L’arxiduc Carles es va casar per poders els 23 d’abril de 1708 amb la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel i el 15 de juliol següent es presenta davant del port de Mataró un estol de vaixells britànics i holandesos amb la que per a ells és ja la reina, que arriba per casar-se a Barcelona amb el rei Carles.

Baixen més o menys davant del carrer de Sant Antoni i quan desembarca, la reina és rebuda amb tota solemnitat per totes les forces polítiques, eclesials i castrenses de la ciutat i per multitud de ciutadans. Tothom li besa la ma en senyal d’acceptació com a reina, puja pel carrer de Sant Antoni fins la plaça de Sta. Anna actual on li han preparat una gran rebuda, ambientada amb elements del nostre paisatge : mitja plaça amb fauna i flora autòctones i l’altre mitja plantada de vinya amb una font que rajava vi. Unes nenes llençaven flors amb uns arcs sobre els assistents i a la reina li va agradar tant que va demanar que l’acompanyessin tots els dies que va restar a Mataró. Es va allotjar a casa del Sr. Jaume Baró a la Riera. Per fer front a totes aquestes despeses, la ciutat de Mataró va haver de pagar un préstec i els interessos molt de temps. (6.000 lliures  del seu temps)

Dos dies més tard, el rei Carles III va venir a Mataró a conèixer la seva esposa i després van marxar a Barcelona per casar-se amb tota solemnitat a Sta. Maria del Mar.

Els mataronins, al igual que molts catalans, estaven dividits, uns partidaris de Felip i d’altres de Carles. Per manifestar de quin bàndol eren posaven un escut al pany de la porta. Al de l’arxiduc s’hi pot veure l’àliga bicèfala austríaca i al de Felip la flor de llis francesa. Avui dia encara se’n poden veure alguns d’ells al nostres carrers.

Però un fet inesperat, la mort del germà gran de l’arxiduc el convertí en hereu del tron alemany i Carles va marxar abandonant a la seva sort a Catalunya, com també ho va fer Anglaterra que ara no li interessava un poder alemany a Europa. La reina restà per un temps a Barcelona on establí la seva cort, però també va marxar al país del seu marit.

Després d’uns tractats polítics que varen fer trontollar les fronteres de tota Europa, Barcelona va caure davant de les tropes de Felip Vè l’11 de setembre de 1714 i Catalunya va perdre totes les seves lleis i constitucions com a estat i va haver d’acceptar la imposició del Decret de Nova Planta que canvià d’arrel la forma de viure a Catalunya.

 

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: