La conferència fou impartida el dimecres 24 d'octubre
"Una dictadura dins la Dictadura"
Sra., Sílvia Alcàntara i Ribolleda. Escriptora
Les Colònies tèxtils a Catalunya varen sorgir a mitjans del S. XIX arrel de la gran contaminació que patien les ciutats produïda per la combustió del carbó per l’ energia de les fàbriques. En aquell moment es va pensar en la necessitat de treure les fàbriques de dins les ciutats
El model que Catalunya va seguir va ser el d’Anglaterra: Una Colònia no massa lluny d’una població i a la llera d’un riu per aprofitar l’ energia de l’ aigua.
La Colònia bàsicament constava de:
- La fàbrica i els magatzems necessaris .
- La casa del propietari (generalment no hi vivia).
- La casa dels directius (director, majordoms i encarregats) .
- Les cases dels treballadors.
- L’ Església.
- La “guarderia” i l’Escola.
- La botiga de queviures
L’ objectiu principal de la Colònia Tèxtil era la de poder treure el màxim de producció gràcies a que els seus treballadors podien viure dins la Colònia i presentaven un nul absentisme laboral, poques baixes i pocs problemes de tipus socioreivindicatius.
La vida a la Colònia estava molt marcada pel treball i la jerarquia laboral que allà imperava:
- A l’amo i als directius se’ls havia de dir sempre “sí, senyor”.
- El director vigilava els treballadors i el mossèn vigilava que tothom anés a Missa i visqués de manera assenyada.
- La canalla petita estava atesa per guardadores i pels mateixos pares donat que treballaven en torns diferents.
- Els nens i nenes anaven a l’escola fins que arribaven a l’edat de treballar, però els ensenyaven el mínim, i fins on l’amo decidia.
- El mateix dia que un noi o noia complia els catorze anys havia de començar a treballar i, sense opció a triar, era destinat a ocupar un lloc a on més convenia i començaven a ¼ de 5 del matí.
- A les noies que tenien trenes se’ls hi havia de tallar a fi que no se les enganxessin amb la maquinària.
- El salari era molt minso, tant que una vegada pagats els queviures pràcticament no els hi quedaven diners.
La Sra. Alcàntara va viure fins als vint anys a la Colònia Tèxtil Vidal a la vora de Puig-reig.
A la Colònia, la casa de l’amo sempre era situada més amunt i separada, també més gran i amb totes les comoditats. Una mica per sota i més petita la casa del director. Més a baix i més petites les cases dels majordoms que eren els responsables finals de que tot anés bé i les dels encarregats de cada secció. Les dels treballadors eren al final de tot, les cases més petites i més senzilles (moltes sense bany a dins).
Les seves vivències a la colònia se les tenia molt ben guardades fins que en una ocasió va decidir anar a aprendre a escriure el català. Va ser llavors que va descobrir que li agradava escriure i quan va decidir de fer la seva novel·la “Olor de Colònia”.
La novel·la la va situar entre els anys 1950- 1960, anys de la seva infantesa. Era un mon molt proper, passat, però ja desaparegut.
A la novel·la hi surten molts personatges, una cinquantena més o menys.
El fil conductor és la mort d’un home perquè a partir d’aquest fet sorgeixen un munt de preguntes.
D’entre tots els personatges ella en vol destacar uns quants perquè li resulten molt propers a les seves pròpies vivències malgrat que tota la vida que els dona no va passar en realitat :
- Dues germanes solteres (En homenatge a les dones que no es varen poder casar perquè el possible marit havia mort a la Guerra Civil).
- Una parella que està enamorada però que no es poden casar.
- Una nena que se sent molt presonera dins aquella dictadura i desitja alliberar-se’n. (El sentiment d’ aquesta nena, diu ella, era el que sentia jo )
- Una altra nena que no volia anar a treballar, no volia entrar en aquell món laboral .
- En Bernat, un personatge molt entranyable per ella perquè pràcticament estava a tots els llocs de la Colònia, era el jardiner, el carter, el vigilant, tenia una mula i carretejava el carbó, treia les escombraries, passejava a l’amo amb la tartana i, fins i tot, portava el carruatge de difunts.
Donat que la novel•la ha tingut molt èxit, TV3 la presentarà properament pel seu canal.
-
