La conferència fou impartida el dimecres, 31 d’octubre de 2012

La Barcelona del segle XVIII

Sr. Joan Tres i Arnal, Filòleg

Pere Serra I Postius va ser un erudit  del seu temps. Va néixer el 1671, al C/ Basea i  batejat a Sta. Maria del Mar. Botiguer d’ofici (el seu pare tenia una botiga de teles) , però ell sempre va estar  interessat en la poesia i en la història eclesiástica i de Catalunya. Per a uns era botiguer i poeta, per a d’ altres, poeta i botiguer, resumint que , ni els uns  ni els altres el prengueren en serio. Va aplegar una valuosa biblioteca de volums impressos i manuscrits i escribí una gran quantitat d’obres mancades de rigor i de crítica però plenes d’anècdotes, miracles, llegendes locals i expressions populars que fan que sigui una font important d’història. La seva gran biblioteca li va donar prestigi entre els erudits que anaven a consultar-la, i el van admetre a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.  Té moltes obres en castellà  però,  la més important, “Lo perquè de Barcelona” ja en català, és un passeig literari i històric per la  Barcelona del segle XVIII . En aquest llibre,  un col.loqui entre tres personatges, el Sr. Serra, un fill d’un austriacista exiliat que li  demana a en Pera Serra que li expliqui tot el que ha passat en aquest temps  i el seu criat. És una descripció molt viva i acolorida de la Barcelona de l’època  i curiositats i les seves transformacions . L’exconseller de Cultura de Barcelona, el Sr. Max Cahner el va convèncer per  recuperar tots aquells lligalls de paper i també li va publicar.

Sobre el nom de Barcelona, la llegenda diu que una tempesta havia fet   dispersar les  barques on venia Hèrcules,  i quan va trovar la novena sana i estalvia en una platja, li va donar el nom de Barca-nona, amb el temps es va anar transfomant fins esdevenir Barcelona. En realitat, ve de la colònia romana Júlia, Patentia, Faventia i  Barcino. També la llegenda explica perquè a Barcelona li diuen la rica,a Almeria ,els pirates del Mediterrani hi amagaven els seus tresors,després de la seva conquesta  es van repartir el botí  de la següent manera, la plata del Sant Sopar se la va quedar Gènova (era important tenir una reliquia) ,el rei Alfons el Magnànim, la ciutat d`Almeria ,i les joies i diners en Ramon Berenguer IV que ho va donar tot als seus soldats tornant aquests molt rics a Barcelona .

Els noms i carrers de Barcelona tenen un perquè . La plaça Major de Barcelona era la Plaça del Born perquè Born era el clos on es celebraven els tornejos o justes, ``bornar´´ és fer justes. La Ciutadella va ser construida per Felip Vè de Castella per controlar la ciutat que no  l’havia recolçat, i no per defensar-la ,ja que els canons estaven emplaçats contra la mateixa Barcelona. Per fer-la van ser enderrocats el barri de la Fusina i part del de la Ribera , els barris més bonics de Barcelona ,tenien fama els jocs d`aigua del jardí del cònsol d`Holanda ,i moltes cases tenien hort i jardí .En Serra i Postius fa una descripció amb fantasia d’aquests barris.

A la placeta de’n Marcus,al segle XII, un home molt ric ,Bernat Marcus ,hi va construir un hospital ,enderrocat amb el temps ara sols hi roman la capella, però en Serra i Postius ens la descriu com resultat d’un viatge a Narbonna d’un barceloní per un somni i que és la llegenda ; els noms de molts carrers venen dels oficis que s`hi practicaven, Sombrerers,Espasers Tamborers,Vidrieries ,n`hi ha un de molt peculiar el de les Mosques ,molt estret, hi tiraven les escombreries (era comú llavors) ,no el netejaven mai  i sempre estave ple de mosques.  També hi ha carrers que cambien de nom Llibreteria es deia abans Calceteria i abans Apotecaris . El carrer d’Argenteria es va dir carrer del Mar perquè baixava cap el mar, després Sta. Maria per l’església , Pasamaners i finalment Argenteria perquè els argenters van ser importants.

La plaça de Sant Jaume, la més antiga de la ciutat, diu la tradició que hi va predicar l’apòstol. Es va construir una església l’any 180, que es va enderrocar l’any 1800 per reurbanitzar la zona.

Barcelona està edificada sobre turons i als carrers que baixen s`els deia devallades ,hi havia la devallada dels lleons ,al capdavall d`aquest carrer Pere el Ceremonios al segle XIV hi va fer contruir una casa per als lleons ,quant,a resultes de les queixes per  la pudor que feien aquests animals ,els va haver de treure del palau (els reis eren molt aficionats a tenir lleons a palau i els barcelonins tenien que pagar les despeses que ocasionava aquest caprici del rei ).Ell que és avui la Rambla quedava fora de muralles , després va ser el lloc dels convents , les escoles  i d`estudis i recolliment  i no és fins el segle XVIII un lloc de passeig.

L`actual Portal de l`Angel era el portal dels orbs o cecs, després es va dir Portal de Santa Maria perquè  donava al convent de santa Maria de Jesús.  Sant Vicenç Ferrer feia autèntics  espectacles amb multituds per fer penedir la gent . Un dia a l’entrada del portal, va començar a dir que veía un àngel : “ Mireu, mireu, hi ha un àngel amb ales i cobert d’una armadura brillant que diu que és l’Angel Custodi per protegir la ciutat “ i  al final la gent van dir que el veien ,i així aquest indret va ser anomenat portal de l`Angel . Hi van posar una imatge ,aquesta imatge va anar a parar a Ostafrancs i durant la guerra de 1936 va ser derruïda .

Diu la llegenda que el carrer de la Boqueria abans es deia de Santa Eulàlia ,el rei va voler posar-hi unes portes musulmanes magnífiques que s`havia endut d`Almeria i en veure-les la gent es quedavent boca-badats. La veritat de que es digui així és  perque es venia carn de boc o per semblança amb la paraula francesa `boucherie”.

Dell carrer Paradís,  que Serra i Postius diu que era un deliciós jardí, ja es deia així als segles IX-X-XI,  ja que s`hi pasava per anar a la Catedral que era el cel i abans has de pasar pel Paradís. Barcelona té els carrers de Banys Vells,  que devien ser els romans (que no s’han trobat mai, però que segur hi eren) i de Banys Nous , els quals van ser edificats  per un jueu en temps de Ramon Berenguer IV,  però amb influències gòtiques. Varen acabar sent cavallerisses , després enderrocats i el seu marbre el van fer servir en l`edificació de l`Església de Betlem.