• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 7/11/2012 - HISTÒRIA DEL TEATRE CATALÀ 1ª Part
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 7 de novembre 2012

HISTÒRIA DEL TEATRE CATALÀ 1ª Part

Sr. Ramon Bacardit i Santamaria, Professor de Filologia Catalana de la UB

 

Teatre medieval

El teatre medieval era tot un espectacle que volia commoure al públic i anava molt més enllà del text, era tot un teatre a la italiana, realitzat en espais molt més grans que una simple sala de teatre amb decorats.


En el Teatre Medieval hi trobem tres grans blocs segons l’objectiu que pretenia:

-    De diversió

-    De ritu civil

-    De caràcter edificant


El teatre de diversió era el que feien els joglars fent mim, malabars, dansa, cançons dramatitzades ... Tenim com a exemple El sermó del Bisbetó o La disputació d’en Buc oh son cavall (l’ase era més assenyat que l’amo).

Aquestes cançons eren tolerades per l’ Església i les considerava com a vàlvula d’escapament per la població d’aquell moment.

El text era dialogat i sembla ser que el joglar anava canviant de veu.

El teatre de ritu civil. Aquest tipus de dramatitzacions eren preparades pel poder laic. Presentaven molta espectacularitat i gran ritualisme adient : (Coronacions de sobirans, tornejos...): Sembla ser que els espectacles de Moros i Cristians que encara s’ organitzen avui dia  provenen de l Edat Mitjana quan els Reis eren obsequiats amb una desfilada del seus súbdits, cristians, musulmans, jueus... com es té esment davant d’Isabel i Ferran.

El teatre de caràcter edificant té els seus inicis entre el segles XI i XII. Procedia dels trocs (una síl·laba llarga i una de breu) emprats en la litúrgia religiosa  medieval i s’escenifiquen fragments evangèlics com el de les tres Maries que busquen a Jesús i era afavorit per l’ Església amb voluntat apologètica. Seguia uns cicles on l’Església cristiana del moment va adaptar els esdeveniments importants del Cristianisme al ritme de les celebracions paganes existents anteriorment per no perdre adeptes.

 

CICLES :

-Veterotestamentari (textos del Nou Testament)

-Cicles de Nadal (El cant de la Sibil·la) (Representacions del Naixement de Jesús amb referències populars)

-Cicle de la Passió de Jesús (Danses de la mort, s XIV) Relacionades amb les grans penúries i les grans pestes de l’època medieval.

-Cicle Assumpcionista. Referents a l’Assumpció de la Verge. Aquí hi posseïm una gran obra,  importantíssima  encara avui dia per al teatre europeu:  El  misteri  d’ Elx.

-Cicle Hagiogràfic. Simbolitzava el triomf universal de la fe pel sacrifici dels sants i de gran exemplaritat. Atreia molt perquè tenia un cert “morbo” al reflectir-hi el martiri i la mort dels sants. Un dels més representatius pot ser el Misteri de Santa Àgata.


El nou teatre de la Contrareforma. Un dels autors més representatius és en Joan Timoneda (1518/20–1583) Obres importants d’ aquella època són L’ Església militant i L’església d’Emmaús .

El teatre era prohibit a les dones. Els papers s’adaptaven per als homes.

Eren obres fetes amb mentalitat del Concili de Trento lluitant contra el luteranisme creixent d’Europa.


Teatre profà:

-Tradició popular. Es representaven farses (de Corneille) però se’n conserva poca documentació. Era un teatre eròtic, burlesc, amoral.

-Tradició cortesana. Diàlegs catalans o bilingües. Una obra rellevant és "La visita" on es posen de manifest dues mentalitats diferents, la valenciana i la castellana.

 

Teatre català del Barroc

Dos autors importants que segueixen les fórmules dramaturgues del teatre castellà del Segle d’Or: Francesc Vicent Garcia (1579-1623)  i Francesc Fontanella (1622-1700).

L’autor Francesc Tàrrega escriu en un ambient de valencià castellanitzat però influirà molt en el teatre d‘ aquell segle.

No és fins Isabel II quan els reis són ja reis de Castella, Catalunya-Aragó i Nàpols que el teatre es fa “nacional”, sense límits territorials.

 

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: