La conferència fou impartida el dimecres dia 9 de gener 2013

RECORDEM  Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís  “Tísner”

Sra. Laura Borràs

Comissària Any Literari 2012

Aquests tres autors literaris tenen moltes coses en comú malgrat que la seva obra i la seva personalitat siguin ben diferents.

En primer lloc tots tres varen néixer l’ any 1912. Tots tres també, varen viure i perdre la Guerra Civil i tots tres varen viure a l’ exili a Mèxic. I finalment, tot tres varen escriure un llibre de la guerra que varen viure.

L’ exili els afecta en gran mesura però de maneres diverses:

-    En Joan Sales ho expressa així:  La gran experiència de la meva vida.

-    En Pere Calders diu: Un daltabaix del qual encara no me’n sé avenir.

-    I en Tísner ho diu així: No he viscut res que hagi estat tant important

En Joan Sales deia : Varem perdre la guerra i hem de pagar la factura. Ell no va pair mai haver de marxar de Catalunya, la seva estimada terra i ho va expressar en un llibre de poemes anomenat “ Viatge d’un moribund “ . Deia “Si el cor és a Catalunya i el cos és fora, no pots tornar a viure fins que tots dos s’ajunten”.  De totes maneres, ell va ser el primer en retornar. Gràcies a la seva condició de catòlic ho va tenir més fàcil i va poder tornar al cap de sis anys d’ exili.

De Calders podem definir la seva estada a l’exili de “trasplantament forçat”. Ell mateix diu: “M’he mantingut tossudament al marge de qualsevol incursió, en una cultura que no és la meva”

I Tísner s’ arrela a la terra que l’ha acollit, en mostra gratitud i en fa homenatge. La seva creativitat va florir allà i malgrat la seva ironia deia:

Sóc nacionalista, i estimo el meu país fins la tendresa més infinita.

La Guerra Civil els afectà tant que tots tingueren la necessitat de poder-ho explicar fent-ne un llibre.

Pere Calders escriurà “Unitats de xoc” .El tema serà la guerra obligada.

Tísner va escriure “556 Brigada mixta” Una crònica  autobiogràfica des del punt de vista d’un soldat anònim . Una visió desdramatitzada gràcies a la ironia i al bon humor.

I Joan Sales que mai es va curar de la guerra escriurà la seva gran novel•la “Incerta glòria” on ret homenatge als vençuts i aconsegueix transmetre’ns

la sensació de com una guerra pot transformar totalment la vida.

Aquests tres llibres parlen de la mateixa Guerra però són diferents en temps i manera d’ expressar el què varen haver de viure.

Calders i Tísner eren cunyats. Calders es va casar amb la germana d’en Tísner i van viure sempre molt relacionats com una gran família a Mèxic, però sempre amb Catalunya per sobre de tot. Varen conservar el català com a llengua familiar. Els seus descendents encara el parlen fins i tot els que es varen quedar a viure a Mèxic.

Calders deia ... “ fa 20 anys que sóc fora de Catalunya, sense haver-me’n mogut mai del tot o al menys la part que m’importa més de mi mateix i em valc de tots els missatges per a seguir  habitant-la. Quan va arribar de  nou a Barcelona va treballar en diaris, revistes i publicacions. Ell va dissenyar la portada del diari AVUI. També Tísner va tornar a treballar molt quant va tornar de l’exili i va col•laborar escrivint i dibuixant a moltes publicacions.

Tots tres tenen la guerra com una ferida que mai tanquen. Per ells és una guerra injusta i pensaven que no la podien perdre. L’experiència viscuda els modifica la manera de viure i d’escriure.