• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 30/01/2013 - L’ofici d’ il·luminadora a l’ edat mitjana
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 30 de gener de 2013

L’ofici d’ il·luminadora a l’ edat mitjana

Sra  Pilar Gonzalez-Agàpito. Divulgadora cultural

A l’ Edat Mitjana  tenir un llibre era molt difícil. Els llibres estaven, bàsicament als Monestirs i es compartien, no eren una propietat privada, sinó de la comunitat. De fet , al principi  existien els CÒDEX.

Un còdex és un document  format  de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades. Aquest terme és utilitzat sols per llibres escrits a mà,  des de finals de l’antiguitat fins els inicis de l'Edat Mitjana .

Estaven escrits pels escribes o amanuenses. En el text també hi posaven il•lustracions a fi “d’il•luminar-lo” Aquestes  miniatures (il•lustracions  que il·luminaven els llibres o sigui que hi posaven colors)  estaven fetes pels il•luminadors, en un principi sols monjos però aviat també per dones.

Aquestes il·lustracions estaven fetes amb pintures de colors molt vius i també podien tenir incrustacions amb or. Totes elles feien  referència al text que acompanyaven per aclarir i fer entendre millor la situació.

En els textos també s’hi donava molta importància a la primera lletra anomenada la Caplletra, aquesta era molt gran i decorada amb tota mena de figures i filigranes representant escenes corresponents als textos, amb tots els colors corresponents i moltes vegades amb pintures amb or, plom o plata per donar certa qualitat al llibre.

Al “copista” li pagaven l’estada, el menjar, la tinta, el pergamí i la ploma.

Pels copistes del monestir era fàcil tenir l’original, si era de fora alguns tallers facilitaven els exemplars, i es demanava un control de qualitat.

Aquests documents estaven escrits en un pergamí. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella o cabra, polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. La pell segueix un procés d' eliminació del pèl,  i estirament per tal d' aconseguir les làmines amb les que s' elaboraven els llibres. Aquest procés durava vuit dies, el copista abans de començar hi passava una pedra tosca per tal d’eliminar alguna resta de greix.

L' origen del seu nom és la ciutat de Pèrgama, ciutat de  la Turquia asiàtica on hi havia una gran producció d' aquest material de gran qualitat.

Les pintures o tintes que usaven estaven fetes amb sutge, agalles d’ arbre, que són els brots tancats, vi o vinagre, sulfat de ferro , barrejant, i  afegint goma per espessir. Alguns tenien dos ó tres tinters : per la roja, la blava, la verda. El vermell el treien del cinabri natural, el verd amb malaquita triturada i el blau amb lapislàtzull  que venia de l’Afganistan i era molt car . També feien servir l’or, bé en planxes molt primes ó en pols : primer humitejaven amb l’alè, després la cola, i finalment hi posaven la pols.

Les plomes amb què escrivien eren d’ oca, de cigne o també fetes amb canyes afilades. Primer les posaven amb aigua calenta, després dins de sorra també calenta i finalment les havien d’esmolar, algunes eren un xic bifurcades per tal de poder fer l’escriptura diferent.

Escrivien els documents en una, dues o tres  columnes, depenia del text.

Treballaven en uns pupitres inclinats amb l’esquena dreta per poder escriure però en tenien de plans per poder fer-hi si calia, les aplicacions d’or o argent que eren més delicades. A alguns llibres de reines també hi posaven pedres precioses com ornaments.

A cada monestir hi havia un Scriptorium però molt aviat varen sorgir tallers al voltants de les catedrals  on es copiaven llibres per encàrrec i que després eren venuts a d’altres monestirs que no en tenien i més tard a nobles i burgesos que podien pagar l’alt preu que tenien .

Els llibres d' hores, anomenats també horarium, són els manuscrits il·luminats més comuns de l' Edat Mitjana. Són com els breviaris dels laics.  Cada llibre és únic, perquè està elaborat per a una persona concreta, generalment un noble i per moltes dones que també volien fer les seves oracions.  El contingut consisteix en pregàries, salms i moltes miniatures il•luminades. El text està ordenat seguint cada hora litúrgica del dia .

D’aquí ve el seu nom, així les persones podien anar fent les seves pregàries seguint el que es feia als monestirs  tant de monjos com monges.

Molt sovint, al segle XV, el llibre d' hores era el primer llibre comprat, i també l' únic.

A Catalunya també varem tenir importants scriptoriums com els de Ripoll, el de Vic ó Girona. En el del monestir de Ripoll que va ser un dels més importants, quan l’ Abat Òliba es va morir posseïen uns 250 exemplars, entre ells tres Bíblies .

Al monestir de Sant Pere de Roda s’hi van escriure també per aquells temps molts llibres, entre ells una Bíblia que ara està a París.

Així com a Girona, on entre la Catedral i Sant Feliu, en temps de Dalmau de Mur s’hi va escriure la Bíblia de Carlemany. També  els  de Vic i Tortosa  entre d’ altres van treballar en els manuscrits il·luminats.

A finals de l’Edat Mitjana els llibres van començar a ser més comuns, reflectint també les vides i gestes dels nostres reis i nobles, com el “Llibre des Fets”  la vida del rei Jaume I, on es poden veure a través dels passatges il·luminats fets quotidians com sopars i converses.

Aquest tasca d’ il·luminador de textos també la feien algunes dones malgrat que passaven més desapercebudes però es va fer famosa una anomenada ENDE (o En) és una monja i artista il•luminadora de manuscrits castellana que va treballar en un monestir al segle X, dels treballs hi ha 24 còpies conegudes amb il·lustracions. La signatura de l' anomenada primera pintora de Europa apareix en el Beat ubicat a la Catedral de Girona, conegut com Beat de Girona,  però potser també en algun altre còdex.

És l’artista que crea no només el Còdex més ric en miniatures, sinó també l’exemplar amb la paleta de colors més variada, i el manuscrit en el que hi ha una interpretació més personal d’algunes de les escenes o passatges.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: