• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 27/02/2013 - HISTÒRIA DEL TEATRE CATALÀ 2ª part
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 27 de febrer de 2013.

HISTÒRIA DEL TEATRE CATALÀ  2ª part

Sr. Ramon Bacardit i Santamaria. Professor de filologia catalana.

 

A finals del segle XVI ens arriba una mostra del teatre medieval com “El Misteri d’Elx” que farà escola i és molt seguit dins de les esglésies. També va apareixent un teatre profà novell. Però també hi ha un dèficit en el teatre més culte, conseqüència d’un afebliment continuat  de les classes burgeses i el poder de la Inquisició que domina tots els fets de la península.

Vicens Vicent i Garcia, rector de Vallfogona comparat amb Quevedo, n’és una mostra. Francesc Fontanella, que va estar vinculat a la guerra del 1640-1652 fa un homenatge a Pau Claris. Després de la derrota hi va haver una retallada general. Ens va deixar “Amor, fermesa i porfía” i també “El desengany “, obres on el pessimisme i el temps ens porten a la mort. Usa el català amb algun castellanisme. A l’època del Carnestoltes hi havia molts elements parateatrals.

En el segle XVIII, el teatre català neoclàssic es caracteritza per seguir les tres unitats dramàtiques i per respectar les fórmules de la tragèdia grega i la comèdia grecoromana. És un teatre estàtic, sense morts a escena i guardant els ritmes de temps, lloc i acció : un únic espai (és més creïble per la gent), temps curt (màxim 24 hores), i un únic conflicte per centrar l’atenció del espectador. El teatre grec influencia molt a autors com Racine, Corneille i Molière. Aquest teatre es fa en català sols en dos llocs, al Rosselló on s’estava introduint el teatre religiós francès sobre màrtirs i històries de sants i a Menorca, conseqüència del domini anglès després de la guerra de Successió on tenen una cultura oberta a totes les novetats europees. El Principat es queda  sota el domini dels Habsburg. A Menorca tenim a Joan Ramis i Ramis amb obres com “La Lucrecia” del 1769, “Herminda” del 1771 ó “Rosanna” del 73. L’escultor mataroní Damià Campeny va fer una estàtua de la Lucrecia també. És una dona deshonorada i que acaba amb el suïcidi, una història que reflexa el límit del tirà. El fet que es representessin davant del governador anglès va fer que tinguessin més difusió.

I arriba a Catalunya un teatre breu d’influències castellanes : l’entremès o sainet. Es feien en espais populars, places, porxos que funcionen al marge del teatre comercial i també el teatre de sala i alcova que es feia a cases particulars. La gent es portava la cadira i d’aquí ve la frase popular : És aquí on fan comèdia ? El teatre públic encara no funcionava regularment. A Barcelona sols havia el Teatre de la Santa Creu que sols feien òpera. I apareix un tal Josep Robreño, lliberal abrandat, típic capità carlí lliberal amb “El sarau de la patacada” obra d’embolics.  Fins que apareix al Principat el sainet amb bons autors com Frederic Soler “Pitarra” i Àngel Guimerà.

Amb Pitarra es recull la tradició i escriu obres com “L’esquella de la Torratxa”, “L’àngel de la guarda”, “Ous del dia”, “La dida” i moltes més. Va ser el moment de la desamortització dels monestirs i molts d’ells s’utilitzaren per fer representacions. Va adaptar a les formes de teatre noves els sainets coneguts, els drames de costums catalanes, comèdies i embolics seguint la moda europea del bodevil i va transformar el teatre. I amb poc temps es creà un públic de teatre català. Amb ell el teatre català va començar a ser una mica conegut fora del principat.  S’instal•là al Romea i la companyia va arribar a fer bolos per València. Victor Balaguer va instaurar una escola de declamació i també va escriure obres com “Los Pirineus” i “Don Juan de Serrallonga”.

Àngel Guimerà, el gran ambaixador del teatre català, va fer de tot al teatre, va ser capaç de canviar el teatre més elitista i més burgès i es plantejà el repte de fer tragèdia quan  tot just començava a tota Europa. La seva obra més famosa d’aquest període va ser “Mar i Cel” . Primer va escriure drames en vers, després en prosa i d’un realisme naturalista. Coneix la gran actriu Maria Guerrero que li demana una obra i li va escriure “Maria Rosa” que després va portar arreu d’Espanya . També escriu “Terra baixa”, “La filla del Mar” que eren tragèdies romàntiques amb base realista però amb gran esperit de la terra pròpia com “La Santa Espina”.Va arribar a ser una figura mítica a Catalunya.

Quan entrem en el modernisme, el teatre s’acosta a Ibsen i Maetternich . Tenim a Santiago Rusiñol amb “L’auca del senyor Esteve”, “El pati blau” ,“La mare”, “L’alegria que passa” i d’altres que donaran molts èxits al teatre català. També tenim Ignasi Iglesies amb “Les farses” i “Els vells”.

Adrià Gual renova el teatre amb “L’emigrant i “Misteri de dolor”. Després Carles Soldevila amb comèdies d’adulteris com “Civilitzats tan mateix”. També Josep M. de Sagarra amb obres de continuació de Pitarra amb una gran llengua i patriotisme amb obres tan conegudes com “L’hostal de la Glòria” , “La corona d’espines “ i “La ferida lluminosa” , drames passionals amb final feliç.

Joan Oliver fa teatre crític amb “Allò que tal vegada esdevingué” ,“La fam” i Ball robat” ben fetes.

Manuel de Pedrolo fa teatre de l’absurd i Joan Brossa fa teatre amb gran poesia escènica i mímica.

Als anys 70 tenim el teatre independent i alternatiu amb Josep M. Benet i Jornet, Els Joglars, Els Comediants, La Fura dels Baus, La Cubana, entre d’altres, que fan un  teatre d’espectacles.

El fenomen “El mètode de Gronholm” de Jordi Galceran traspassa fronteres.

Malauradament, la crisi i les males polítiques estan fent molt de mal, i malgrat que tenim bons actors i bones obres, molts d’ells treballen fora del nostre país.

 










 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: