La conferència fou impartida el dimecres 05/06/2013
ETIÒPIA: CRISTIANISME I ANIMISME A L’ÀFRICA NEGRA
Angel Morillas i González. Professor d’Històtia de l’Art. Membre Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Etiòpia és un país de l’Àfrica negra no gaire conegut. El nom d’Etiòpia va substituir el d’Abissínia antic. Té unes característiques molt especials. És dels més antics del món i un dels primers països que van adoptar la religió cristiana. El primer va ser Armènia i després Etiòpia. En el segle IV ja va ser cristià. No va ser mai colonitzat. Tots els països europeus des de el segle XIX van intentar colonitzar l’Àfrica. Bèlgica, Gran Bretanya. Alemanya, França, Holanda, Itàlia, tots ells van establir colònies, però Etiòpia sempre es va oposar i no van poder.
Abans es podia dividir el país entre el cristianisme que ocupava el 80 % i l’animisme el 20 % restant. Actualment, els musulmans que tenen tota l’ajuda de l’Aràbia van avançant. L’animisme ocupa la part més profunda del sud, al entorn del riu Omo, on algunes tribus viuen encara com ho havien fet fa segles. Al nord, són cristians coptes etíops, ja que es van separar dels coptes egipcis.
És un dels països més antics de la terra, terres paganes amb molts deus. Ja existia en temps de Salomó, l’any 900 aC. Se sap que la seva reina, la llegendària reina de Saba ( el seu regne ocupava més o menys, els territoris de Somàlia, Etiòpia i Iemen) va visitar Salomó, i es diu que van tenir un fill, en Manelik, i que aquest regnat va arribar fins el segle III dC. Era un gran país amb molt de comerç i amb sortida al mar Roig. En el segle IV arriba la nova religió cristiana, i també una nova llengua i litúrgia que ràpidament es va estendre pel país. En el segle XII, essent rei Lalibela, no es podia visitar Jerusalem en poder dels turcs, i va decidir fundar un conjunt de fins a 11 esglésies per als seus súbdits. Es van edificar totes elles properes i amb la característica de estar excavades en la pedra, de dalt cap a baix. Al llarg del segle XIV, la invasió musulmana comença amb més força i els etíops demanen ajuda als portuguesos, que volien imposar el catolicisme, però finalment també van expulsar els portuguesos.
Arribant al segle XVII, els reis etíops, amb influències dels creuats, varen construir també diferents castells tenint molta relació comercial amb altres regions. I també van ser europeus els que varen voler conquerir-los, però el rei Manelik II va derrotar els italians. A primers del segle XX el ras Tafari, governador del país, aconsegueix que Etiòpia entri en la Societat de Nacions. Judit, la emperadriu, deixa el tron al seu fill, el que seria conegut com Haile Selassie, el Negus, que es va distingir per la seva lluita panafricana, però era un rei absolutista i és expulsat. Els italians van arribar a conquerir una part del país , però els anglesos van alliberar-lo i l’any 1941 va tornar Haile Selassie. Els anys 1980-1984 una gran sequera assotà el país i moriren milions de persones. L’emperador va ser destituït i s’implantà un comunisme que tampoc va resoldre res. Va tenir problemes amb Eritrea, ara una província autònoma que volia ser independent i això els va tancar la sortida al mar i el comerç ho va pagar. Actualment són una democràcia a l’africana, però poc a poc van millorant la seva vida.
És un país amb moltes diferències físiques. Al nord, grans muntanyes, amb un clima fred que poden arribar fins a 4.600 m. d’alçada. Per l’est, una gran depressió, que arriba fins 140 m. sota el nivell del mar, un lloc inhòspit, de calors sufocants amb unes salines importants. Pel mig, tenim el naixement del Nil Blau al llac Tana, riu que molts kilòmetres lluny, a Jartum s’ajuntarà amb el Nil Blanc per formar el Nil. Més al Sud, el riu Omo i que dóna pas al país de les tribus animistes, ancestrals i ramaderes . A la capital, Addis-Abeba, hi ha el Museu Antropològic, famós perquè acull l’esquelet de la “Lucy” que és considerat com el primer australopitecus, els nostres ancestres, descobert a la falla del Rift. És una zona molt rica pels antropòlegs que encara hi treballen.
Les esglésies etiòpiques sempre tenen moltes pintures representant la santíssima trinitat, però amb la característica que totes tres cares són iguals. Són famoses les seves processons de l’Epifania a Lalibela pel gener i la benedicció de l’aigua. Aquestes esglésies s’excavaren extraient la pedra, esculpint les columnes i les voltes i les finestres. Les esglésies més al nord a la zona de l’antiga capital Axum, són diferents, de planta circular i amb tres cercles concèntrics, l’exterior és per a tothom, el del mig pels oficiants, i el més interior on es guarda el que ells diuen l’Arca de l’Aliança que la treuen també en processons. Tenen també unes esteles de pedra enormes .
Cap al sud, entrem en la zona negre del país. El llac Chamo és sempre ple d’animals ja tropicals. Tribus animistes, a penes es vesteixen i es decoren el cos amb pintures de colors (molt de blanc) pentinats exòtics i escarificacions a la pell que per a ells és una gran distinció. Encara conserven les seves creences animistes.
És un país encara molt pobre, el 80 % de la població pertany al sector primari amb una agricultura molt rudimentària i una ramaderia de subsistència. Les dones sempre van carregades amunt i avall, i la majoria descalces. Les escoles son molt pobres també, però poc a poc estan treballant per poder millorar.
Tot i això, és un país per visitar i conèixer avui dia
