• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 12/06/2013 - INCERTA GLÒRIA de JOAN SALES
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 12 de juny.

 

INCERTA GLÒRIA  de  JOAN SALES

Sr. XAVIER PLA I BARBERO. Professor de la Facultat de lletres de la UdG.

 

La vida dels tres escriptors dels quals varem celebrar l’any passat el centenari del seu naixement  Calders, Sales i “Tísner”, va estar marcada per un fet: la guerra civil espanyol. Van ser soldats voluntaris a l’exèrcit de la República, van patir tres anys de guerra, la van perdre, i tots tres van fugir i van marxar a l’exili. Cóm poder parlar de la guerra, d’uns fets dels quals van ser testimonis , de l’exili que va seguir? Va ser la seva reflexió, comunicar als que no ho havien viscut com ells l’ombra tràgica, sanguinària i bàrbara de la seva experiència de viure la guerra. Tenen necessitat constant d’explicar, de reflexionar sobre la veritat, sobre la mentida, d’uns fets tan límits i tan tràgics. Però no tots els escriptors poden fer-ho igual. N’hi ha que volen explicar a partir de la veritat personal que han viscut, reflexionar sobre la vida, la mort, els personatges... En “Tísner” diu que sols amb les memòries en pot parlar. I així ho fa, dedica unes pàgines emocionants i intenses en forma de carta sobre el primer soldat a qui va matar. Són tots dos uns idealistes fins aquell moment, fins l’instant de mirar-se als ulls directament, quan un dels dos ha de morir perquè l’altre pugui seguint vivint ... i ja passa a ser una experiència traumàtica que el marcarà a partir de llavors per sempre.

Totes les literatures tenen novel•la, poesia de guerra. Començant per la Ilíada que  parla de la guerra de Troia, i fins els nostres dies, on tenim a George Orwell, Hernest Hemingway, André Malraux, Max Aub, Mercè Rodoreda, tots ells van escriure sobre la guerra fratricida del 1936-1939. Últimament, és també el cinema el que en parla.

Joan Sales, va néixer a Barcelona el 1912 i mor a Barcelona el 1983. A “Incerta Glòria” resumeix l’aventura real i creativa de tres anys que va dedicar a la guerra i als ideals col•lectius. Aquest fet es va convertir en el pivot sobre el que va acabar donant voltes tota la seva vida, malgrat que mai acabaria d’explicar les vivències de la seva experiència. És redactor del diari “La Nau”, on coneix la que seria la seva dona, Núria Folch i Pi i ben joves van entrar en el partit comunista. Van tenir una filla, a qui van posar per nom Núria (per les mares de Déu trobades), Rosa (per Rosa de Luxemburg) i Joana (per Joana de Westfalia, dona de Karl Marx). Però va ser com un xarampió, era amic d’Andreu Nin i quan aquest torna de Moscou el seu testimoni decebut el fa canviar i desdir.

Passa els tres anys de la guerra al front com a voluntari republicà i pel gener del 39 passa a França, a un camp de concentració de Prats de Molló, d’on escapa, i es va trobar amb la dona i la filla, van anar a París i d’allà van passar a la República Dominicana i poc després a Mèxic, el gran país d’acolliment dels exiliats catalans, on hi va restar fins l’any 1948 que torna a Barcelona. Al llarg de la guerra, s’havia convertit al catolicisme en un gir estrany, potser influenciat per la mateixa guerra i les seves experiències. Quan torna a Barcelona, comença a escriure i a ser molt crític amb els exiliats que resten fora. Diu que s’ha de tornar i lluitar contra Franco des de aquí, de Catalunya. Treballa a l’Editorial Ariel com ajudant d’en Ferran Soldevila.

Fa un sol  llibre de poemes “Viatge d’un moribund”, on es representa a ell mateix. I també una sola novel•la “Incerta Glòria “. És una novel•la polèmica, publicada l’any 1956, i mutilada en 2/3 parts del que ell escriu per la censura franquista. Estem en plena dictadura franquista , és una novel•la en català d’un soldat republicà,  i és la primera novel•la catalana explicada per un dels que van ser derrotats, que era republicà i antifranquista. Sales ha viscut l’horror de la guerra, la mort, la derrota, la fugida, l’exili ...i també la tornada. I  diu que la guerra no és entre bons i dolents, hi ha bons i dolents franquistes , però també hi ha bons i dolents republicans. Quan es va publicar no va agradar gens ni als franquistes ni al bàndol republicà. És molt crític amb la divisió interna dels republicans entre anarquistes, comunistes, socialistes, esquerra republicana, i la guerra interna amb la que van desfer el país. La seva conversió al catolicisme també hi compta. És una novel•la amb complexitat moral, on es critica totes les ideologies i es preconitza la unió de tots els catalans tan desitjada i buscada, i que creu seria el millor.

És una novel•la llarga, un elogi i glorificació de la joventut, de l’amor, els tres protagonistes estan enamorats de la mateixa noia, és un retrat de la trinxera i de la reraguarda amb les dones i les criatures a la Barcelona  sota les bombes . El títol diu que el va treure d’un fragment d’una obra de William Shakespeare, “Els dos cavallers de Verona”, i en un diàleg un d’ells diu: “Oh, com aquesta primavera d’amor s’assembla a la INCERTA GLÒRIA d’un dia d’abril “

La incerta glòria serà sols per aquells que sacrifiquin la seva vida i joventut pels ideals col•lectius. Els protagonistes són un soldat republicà al front d’Aragó, una anarquista barcelonina, un jove seminarista també al front i sobre tots ells, en Juli Soleras, personatge  de molta complexitat, fascinant, intel•ligent, amb cultura. Personatges angoixats que afronten la duresa, la solitud, un destí tràgic, i acabant matant-se. Juli Soleras té les mateixes inicials J S que Joan Sales i també les mateixes del protagonista de “El Roig i el Negre” de Stendhal en Jean Sorel. En Soleras va apareixent i desapareixent al llarg de la novel•la. Quan no hi és el troben a faltar, però quan hi és diu tants estirabots que genera molts debats i polèmiques entre tots ells. Un cop diu “Encara no som res, i ja ens hem traït a nosaltres mateixos” ó “El futur és dels imbècils, perquè els imbècils es faran els amos d’aquest món”. Té una evolució dins la novel•la. Quan les tropes de Franco estan a punt de guanyar la guerra, en Soleràs es passa al bàndol franquista, allà se n’adona que no té res en comú amb ells, ell és un perdedor, i vestint encara l’uniforme franquista, torna a passar-se al bàndol republicà que no el reconeixen i el maten. Morirà jove, tot un homenatge a una mort absurda.

La novel•la, lluny de l’adoctrinament, explica al lector els problemes morals de qui estan participant a la guerra, amb un rebuig fortíssim cap a l’èpica de la guerra. El soldat diu “Guanyi qui guanyi , jo ja he perdut “ I és encara actual aquest pensament. Tothom hi perd a la guerra.

L’any 1969 es va poder  publicar íntegra i encara es va poder valorar més el treball de J. Sales

“Incerta Glòria” és una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps, així ho van reconèixer els seus contemporanis com Llorenç Vilallonga, Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo i Salvador Espriu entre d’altres, així com actualment és reconeguda dins i fora del nostre país com una de les millors novel•les antièpiques que tenim de la qual hauríem d’extreure moltes lliçons encara per no perdre com els seus protagonistes.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: