La conferència fou impartida el dimecres 2 d’octubre 2013

"HÀBITS QUE EDUQUEN"

Sra. Victòria CAMPS i Cervera

Filòsofa, Catedràtica emèrita de l’UAB

La filosofia serveix per pensar. L’ ètica l’hem d’entendre com una autoexigència, una consciència de cadascú.

Els hàbits estan molt relacionats amb l’ educació. I educar és fonamentalment, inculcar hàbits.

Tot el conjunt d’ hàbits apresos durant la nostra vida ens ajuden a viure bé i tots junts.

L’ètica reflexiona filosòficament sobre la moral i aquesta l’hem d’entendre com la voluntat de complir unes normes. A mesura que les anem integrant i complint anem adquirint uns hàbits que, els anirem realitzant de manera espontània.

Segons Aristòtil, per arribar a ser “excel•lent” serà necessària la interiorització dels hàbits que ens portaran a posseir uns valors/virtuts, podríem dir-ne fonamentals, com són la prudència,  la justícia, la fortalesa i la temprança.

Per tant si actuem bé, ho fem perquè ens sentim bé. Tot això forma part dels sentiments.

La finalitat és conviure i auto realitzar-se. Tots hem de donar el màxim de nosaltres mateixos. I ho hem de fer amb  els “altres” perquè som interdepenents .

Com s’inculquen els hàbits ?
Els hàbits són una pràctica i s’ adquireixen practicant-los a través de la repetició i a través de l’exemple. Per això ens implica a tothom. Aquí està la seva gran importància.

Quins hàbits ens eduquen ?
Estem en una cultura individualista ( en principi no és dolent perquè som tots, uns ciutadans lliures) però la llibertat com a valor importantíssim ha de garantir la igualtat entre nosaltres.

En el nostre món consumista tendim a voler veure satisfets, immediatament  tots els nostres desitjos. Hem d’ ensenyar els hàbits de la disciplina i l’esforç, molt necessaris en el treball i en l’estudi.

El civisme, és l’ hàbit fonamental per conviure amb les persones del nostre entorn . És la moral necessària a la ciutat.
El respecte, És el primer i més important dels valors. Hem d’ ensenyar hàbits que fomentin  la pluralitat d’ opinions i la seva acceptació, el respectar el què és de tothom ,  el respecte a la natura i a la seva biodiversitat, a la responsabilitat  col•lectiva, a la raonabilitat, és a dir, aportar raons entenedores i efectives  per la comunitat.

Aprendre a discernir el què és important del què no ho és.
La moderació. En aquests moments de crisi en el que perilla l’ estat del benestar, hem d’ aprendre a fer-lo més sostenible . Pot ser possible si som més moderats que fins ara.

En aquests moments el pitjor que ens pot passar és que diguem:  “ No hi podem fer res !!!”

Recordem:    Educar és una necessitat,   Educar és possible.

Obama, un dia va dir:  Sí, puc !!!