La conferència fpou impartida el dimecres dia 16 d`octubre

“Història de Catalunya després del 1714”

Sr. Joan Giménez i Blasco. Historiador.

L’any 1713 l’aleshores pretendent de la corona Espanyola i ja nomenat rei a Catalunya, l’arxiduc Carles d’Àustria, en morir el seu germà gran va esdevenir emperador d’Austria-Hongria, no es va veure en cor de solucionar els problemes que tenia al seu país i alhora lluitar amb el Borbó Felip, per a la corona d’Espanya, i va comunicar als catalans la seva decisió de renunciar a les seves pretensions i que els deslliurava de la seva lleialtat. Mataró va resoldre el problema amb la resta de l’Estat Espanyol posant-se al costat del Borbó, no així Barcelona que va continuar fidel a la causa de lluitar contra el Borbó i sense tenir en compte la renuncia del rei Carles, així, els barcelonins que no hi van estar d’acord s’en van anar a viure a Mataró .

Va arribar l’11 de setembre de l`any 1714 de trist record per als catalans. Els minaires van enderrocar els murs de Barcelona i després d’un setge ferotge i cruel, les tropes franceses hi van poder entrar, hem de recordar que Mataró ja havia près la decisió d’estar al costat del Borb , per això, en aquest trist esdeveniment, estava al costat dels francesos i els va ajudar en tot el que li van demanar, desde allotjar les tropes, fins a alimentar-les. Sense l`ajuda de Mataró els francesos no haurien pogut aguantar el setge tan de temps.

La reina d`Anglaterra demana a Felip que tingui en compte els privilegis dels catalans, Felip li diu que els tractarà com a la resta d’espanyols, o sigui que els catalans van perdre els privilegis que fins llavors tenien com pertanyents a un altre regne.

Els catalans que havien continuat fidels a Carles formen els batallons anomenats ``Miquelets´´, eren gent del camp, i per a destruir-los les autoritats donen una recompensa de 200 lliures per un cap de cuadrilla i 50 pels altres miquelets.

Felip liquida totes les institucions catalanes amb el decret anomenat de ``Nova Planta´´ fa "tabula rasa" i crea el que ell creu més convenient: es disolen les vegueries, s’implanta l’ús del castellà, degut a l’ajuda donada als seus, Mataró es nomenada cap de corregiment, el corregidor viurà a Granollers. Joan Boter, era capità de la galeota que vigilava i perseguía les naus corsaries que sortien del port de Barcelona ,per aquest motiu va ser nomenat regidor.

La Ciutadella no va ser feta per a protegir la gent de Barcelona, sinó per a tenir-los vigilats i controlats, un fet gaire bé únic, les defenses dins de la mateixa ciutat. Per construir-la, es van enderrocar més de 3.000 habitatges del barri del Born com a càstig i que no els van donar cap habitatge a canvi.

Ja que Felip es malfia dels catalans, crea un impost nou, ``El real catastro´´, és un experiment. Es controla el que cada persona posseeix, i a partir d`aquí, se li carrega l`impost, que es podría dir fet a mida, els diners havien de sortir d`on fos, i s’ha de dir que va enfonsar l’economia de tot el país.

Es prohibeix l’estancament d`alguns productes, com la sal, tothom ha de declarar la que té a casa seva i entregar-la, el nou impost per als documents oficials es pagava mitjançant el paper segellat, de nova creació, en el fons, un altre impost nou.

Com ja s’havia fet amb anterioritat, al no disposar de suficients casernes, les tropes, a l’hivern, eren allotjades en cases particulars, creant uns problemes de convivència amb les famílies, de difícil solució, l’ordre era donar als soldats “cama con sábanas, mesa con manteles, i asiento cerca del fuego”, que feia tot més carregós a les famílies catalanes.

Degut a la passada guerra, tothom encara tenia armes de foc a casa seva. Felip les va prohibir, només podien tenir l’espasa. Per a reduir i agafar els “Miquelets”, Felip va crear un cos d’esquadres, i les anomenà ``Mossos d’Esquadra´´. Els carnestoltes feien por al Borbó, els va prohibir, va dir “Los plebeyos pueden divertirse en sus casas, sin máscaras y a puerta cerrada”. Els nobles podien anar pel carrer amb máscara, però  havien d’anar acompanyats d’un criat amb una torxa per a il·luminar el camí.

A mitjans del segle XVIII, es van eliminar els “Miquelets”, es comença a tenir un creixement sostingut, Mataró es molt industrial, té relacions comercials amb el vi que es produeix, amb països del Bàltic i Gran Bretanya. Comercialitza també mitjes de seda, blondes, vetes i cintes, també té una intensa activitat econòmica amb els productes derivats de la destil·lació del vi com  l’aiguardent que feien servir com a reconfortant per als soldats durant la guerra, i que després no volen deixar de disfrutar quan arriba la pau.

Felip V treu les aduanes i ja es pot comerciar directament amb Amèrica, la plata obtinguda amb aquest comerç ajuda a instal·lar les primeres industries tèxtils. Els teixits que en deien “indianes” van ser un gran èxit, ampliament acceptats per totes les senyores benestants, eren teixits de cotò estampat, venien de la India, quan hi van haver problemes per que arribessin d’un país tant llunyà, Mataró va saber fabricar-les i va començar la seva industria tèxtil

``TOTA DERROTA POT SER LLAVOR DE NOVES VICTORIES´´