La conferència fou impartida el dimecres dia 23 d’octubre

"LA MÚSICA DEL 1714"

Joan Vives i Bellalta. Flautista. Locutor i redactor de Catalunya Música.

El rei d’Espanya, Carles II, dit “el hechizado”, va  morir l’any 1700, sense descendència, i deixa com a successor a Felip, duc d’Anjou, net del rei de França Lluís XIV. Però tant l’emperador d’Alemanya Leopold I, com Anglaterra, i Holanda no volien que els Borbons dominessin a Europa i van recolzar la pretensió al tron de l’arxiduc Carles, fill petit de l’emperador i també amb drets al tron.

Els catalans, primer, van retre homenatge a Felip V a Barcelona on jurà les constitucions l’any 1701-1702, però això comportava un retorn de governs centralistes i pèrdua de certs privilegis que havien perdurat en el temps. Felip V, a canvi d’un generós donatiu aprovà totes les constitucions que li presentaren a Barcelona. L’any 1701, el rei Felip es casà a Figueres amb la princesa Maria Lluïsa de Savoia, i a Marsella li reten homenatge amb unes festes amb celebracions musicals molt sonades. En aquella època a Espanya s’havia introduït una música càlida i desenfadada d’origen americà. Sembla ser que l’origen del tango és també andalús. Ben aviat però, el rei Felip va marxar a Madrid i va oblidar totes les promeses.

Les batalles de la guerra es desenvoluparen a diversos indrets d’Europa amb victòries i desfetes per ambdós bàndols. L’any 1706, l’arxiduc entra triomfal a Barcelona i les corts el reconeixen com a comte de Barcelona i rei de la Corona d’Aragó com a Carles III. Es va casar amb la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Woltfenbütell a Barcelona. La princesa havia fet nit a Mataró abans d’arribar a Barcelona per la boda. El rei Carles era un gran amant de la música italiana i havia portat músics italians a la seva cort a Barcelona. Així tenim a Giusseppe Porsile, director de la capella musical de l’arxiduc i que va restar aquí a Barcelona amb la reina fins l’any 1713 quan van marxar. Aquells pocs anys, Barcelona va ser una avançada en música abans que Vivaldi introduís la música italiana a tota Europa. De fet, el rei havia conegut a Vivaldi a Trieste i li havia ofert feina a Viena on sempre van afavorir molt la música.

A Barcelona, en Francesc Valls componia la Missa Scala Aretina amb una polèmica sobre un fragment de la partitura anomenat “Qui Tollis” una mica estrany, quan canten el “miserere” amb una conjunció de veus molt polèmica. En Francesc Grau, músic mallorquí, componia una música costumista i molt de l’època. I a la catedral de Sant Esteve a Viena va sonar un “Te Deum” cerimoniós en honor del matrimoni de l’arxiduc amb la princesa. També a París, i per part del rei Lluís XIV, es va oferir una cantata en honor del rei Felip per haver guanyat una batalla de la llarga guerra l’any 1708.

Aquí a Barcelona, el rei demana a l’italià Antonio Caldara, gran figura del panorama musical que formi part de la seva cort. Anys després també el seguiria quan va marxar a Viena. Per primera vegada sonarà una òpera italiana a Barcelona . Va ser el mes d’agost de 1708 a les Drassanes dedicada a la princesa “Il piú bello nome”, amb tota l’exuberància musical de l’època i de gran qualitat. L’any 1709, una nova òpera, “Daphne”. Pere Rabassa va escriure una cantata “Elisa, gran reina”, i també un Rèquiem el 1711, quan mor l’emperador Josep I, germà gran de l’arxiduc i que obliga a aquest a deixar Catalunya i marxar a Viena per ser coronat com emperador .

Aquest fet va canviar totalment la guerra. Els que ajudaven l’arxiduc Carles contra Felip, tampoc van veure convenient que  Espanya i Alemanya anessin juntes i varen abandonar al rei Carles que finalment, i amb el tractat d’Utrecht de l’any 1713 , renuncia a les seves pretensions sobre la corona espanyola i ja mai més va tornar a Barcelona. Guanya el borbó Felip V i poc temps després tots els músics instal·lats a Barcelona marxen amb el seu emperador a Viena. Per la Pau d’Utrecht es varen fer celebracions musicals a tota Europa. No aquí, ja que  l’11 de setembre de 1714 Barcelona cau davant de les tropes borbòniques després d’un setge ferotge i llarguíssim que tots van patir.

Àngelo Ragazzi fuig de Barcelona i ja a Viena publica unes peces musicals que potser van ser escrites aquí i on s’aprecien certes influències catalanes.

Per aquell temps, un jove compositor alemany arriba a Londres i escriu un “Te Deum” cantat en anglès “We pray”. Era George Friedrich Haendel, que ja va quedar-se a Anglaterra, amb una gran producció musical al llarg dels anys .Va esdevenir i encara ho és un ídol nacional i està enterrat a Westminster .