La conferència fou impartida el dimecres dia 30 d’octubre
La CATALUNYA que volem i farem
Sr. Salvador Cardús i Ros. Sociòleg. Professor de la UAB
Per què ara, a Catalunya, ens trobem en aquest punt de desafiament polític tan important ?
Un parell d’idees que cal tenir en compte:
- El què ara vivim és el resultat d’un llarg procés de recuperació d’ Institucions importants del país que des de fa 30 anys anem fem.
- Actualment vivim en un país que te “cara i ulls” i ens hi hem pogut identificar. Per tant això ens ha portat a una identificació existencial del país, un país on sí ens agrada viure .
Fent un repàs ràpid d’aquests últims trenta anys, en la història del nostre país i concretament en la voluntat de ser independents, ens trobem que hi ha uns fets molt significatius que fan augmentar l`independentisme a casa nostra, gaire bé tots ells deguts als governs que hem tingut a Madrid.
- A l’ any 1980, el 30% dels catalans deien SI a l’ independència i el 50% deien NO.
- A l’any 2003 va augmentar l’independentisme degut a la majoria absoluta de l’Aznar però llavors va plegar i tot va quedar altre cop igual, tot treballant per presentar un nou Estatut.
- Del 2007 al 2010 varem viure el fracàs de la reforma de l Estatut que una vegada passat pel Tribunal Constitucional ens va quedar més malament que el del 1970.
- “Plantem cara”. Joan Solà, catedràtic de la Llengua Catalana, va escriure aquest article al diari AVUI, indignat pel com ens havien tractat tant al Parlament com al Tribunal Constitucional, i convidava als lectors a plantar-hi cara. El poble n’hi varem fer cas i al mateix 2007 va començar aquest pensament i ha anat creixent com una bola de neu. El maltractament i el menyspreu havien fet vessar el got.
- Al Setembre de 2009, a Arenys de Munt, varen fer una consulta i finalment uns 500 municipis també la varem fer. Al voltant de la consulta es varen fer moltes activitats de caire independentista.
- Però realment el què ha fet indignar més els catalans ha estat que ens humiliessin alguns polítics com per exemple:
- Alfonso Guerra: “Les hemos dejado el Estatuto más rebajado.. ... .” És a dir que ens hi havia passat el ribot.
- Sr Monegal: “El pacto fiscal, fàcil de explicar: Catalunya pide i nosotros pagamos”
- Molts polítics, tampoc varen donar importància al fet que totes les redaccions dels diaris es posessin d’acord en treure una portada conjunta, avisant que la Sentència del Tribunal Constitucional portaria conseqüències.
Bé, i ara on som?
En aquests moments 6 de cada 10 catalans, diuen SI a l’independència, el 20% votaria NO i un 20% no sap no contesta. Un 8’5 de cada 10 volen que es pugui contestar la pregunta, que representa un tant per cent molt elevat de gent que vol la consulta independentment del SÍ o del NO.
Perquè volem l’ independència ?
La volem perquè desitgem un país més democràtic amb estructures d’estat transparents, amb més participació ciutadana a fi de ser políticament més responsables amb les necessitats de tots els que vivim a Catalunya.
Volem prosperitat i justícia social amb generositat.
Voldríem estar arreu del món com a país per a poder aportar quelcom.
Per poder tenir bones i millors relacions amb Espanya.
Resumint....
La situació és complicada. Hem de tenir paciència i hem d’anar treballant, de mica en mica, amb molta serenitat i valentia. Ho hem de fer tot molt bé, perquè de moment, Espanya no en vol sentir a parlar !!!
