La conferència fou impartida el dimecres 27 de novembre.

“UNA LLENGUA PER L’ESCOLA, UNA ESCOLA PER LA VIDA”

Joaquim Arenas I Sampera. Mestre i pedagog.

A Catalunya tenim una assignatura pendent, que és la llengua catalana. Hi ha 149 decrets contra la llengua catalana en els últims anys de democràcia. La llengua i la història són els botins més preuats per qui vulgui anar contra un poble, i que també inclou l’ensenyament en general. Aquí a Catalunya el català és llengua pròpia, però el Tribunal de Catalunya hi ha dictat en contra.

Hem de tenir un projecte de reconstrucció del país amb la llengua. El català ocupa un lloc reconegut al món per tenir una llengua, costums,  tradicions i lleis pròpies. S’estudia a 127 universitats de tot el món (però no a Espanya) La llengua ens identifica i distingeix i ha de tenir un valor de crida, per conèixer-la bé , per usar-la i per fidelitat.

Hem d’estar orgullosos de la nostra llengua. Va ser la primera en què es va escriure pensament filosòfic a tota Europa amb Ramon Llull, i malgrat els embats que pateix des de la guerra de Successió és encara una llengua forta. El 95% de Catalunya entén el català, el 72, 5 % el sap parlar (encara que no l’usi), el 52 % el sap llegir i escriure. S’han fet passos gegantins amb el català i un factor important ha estat la immersió  lingüística.

Hi ha una llengua pròpia en el nostre país, i es té consciència de que llengua i país van junts.

El “Ja sóc aquí” de Tarradellas  va fer entrar la llengua catalana a l’escola, que tinguéssim consciència de que hi ha una llengua pròpia del país. L’any 1978 s’aconsegueix l’ensenyament en català. Però no era suficient. Quan un tant per cent molt elevat , el 70-75 %, no són de llengua catalana es creu necessari fer la immersió lingüística, i no es separen els nens per raons de la llengua,  es fan ciutadans integrats al país. Solidaritat, comprensió, esperit crític, tots els nens autòctons i nouvinguts amb la mateixa llengua (amb opcions i reforç per qui demana diferent). Quan s’acaba l’escola bàsica es coneixen les dues llengües, el català i el castellà suficientment i al mateix nivell.

Aquí es fa servir la llengua per política. Els nens tenen els drets de saber el català i el castellà. És a l’escola on amb els continguts s’implanta una bona actitud cívica. L’escola ha de fer un sol poble.