La conferència fou impartida el dimecres dia 4 de desembre.
“París"
Sra. M. Mercè Riera
"París, icona de la modernitat". Sota el regnat de Napoleó III, i la direcció del Baró Haussmann París va ser totalment remodelada, cambiada, enderrocada i tornada a bastir per a esdevenir el prototip de la modernitat. Carrers amples, avingudes impressionants, aconseguides enderrocant les cases antigues i finalment les muralles. L’emperador va fer demanar crèdits als propietaris de les cases antigues per a construir les noves, va ser un desastre per a ells , es van arruinar, però es va aconseguir millorar aspectes de la vida quotidiana, aturant epidèmies com la tuberculosi , i millorant el trànsit circulatori cada vegada més dens. La Rue Rívoli és la més representativa de les avingudes que amb aquest model es van anar edificant a Parìs, amb la nova configuració de carrers amples on els soldats podien controlar més bé les revoltes populars , cosa molt difícil de fer quan els carrers eran estrets. Per a conservar l’aspecte nou i ordenat de París cada 10 anys es tenien que renovar les façanes. Els carrers passen a ser de 20 i 30 metres d’amplada i les façanes de 20 metres d’alçada. Tot alienat, balcons, cornises, finestres, iguals. Les teulades amb un angle de 45º on s’ubiquen les mansardes també iguals. La distribució dels edificis era, a baix, al nivell del carrer, locals comercials, el 2on pis era el noble, 3er i 4art més senzills, i el 5è sense ornamentació . Hausmann buscaba una estètica semblant. Un aqüeducte de 600 km. portava aigua no potable desde el riu per als jardins i els arbres dels carrers. L’any 1860, després d’enderrocar les muralles, París absorbeix les poblacions veines i els 12 districtes passen a ser 20. El plànol de la ciutat es radiocèntric, un eix principal travessa l’Ille de la Cité, el boulevard Sebastopol, i Saint Michel, perpendiculars a la Rue Rívoli i a l’Avenue de l’Ôpera. A la Place de l`Etoile, hi conflueixen 12 avingudes que travessen París. Al mateix temps, renoven el clavegueram,una obra faraónica, l`escriptor Victor Hugo el descriu bé en la seva obra “Els miserables”. Construeixen cementiris, i jardins, amb el gas il·luminen els carrers i molt aviat, arriba la llum eléctrica, fins al punt de ser batejada com "La ciutat de les llums" els espais verds com el Bois de Boulogne i el Bois de Vincennes fan de París un exemple a imitar per totes les grans urbs que comencen al món.
L`Exposició Universal que Londres va fer l`any 1851 edificant el Crystal Palace amb més de 300.000 vidres (incendiat el 1936), va fer que els francesos no volguessin quedar endarrera i l`any 1855 van intentar superar aquella edificació construint per a la seva 1ª Exposició Universal, als Champs de Mars, el “Palau de la Indústria”, usant per primera vegada en la construcció vigues de ferro forjat. La nau central tenia 48 metres d’amplada i omplia de llum tot el recinte.
En l’exposició de 1867,es va inaugurar el “Bateau Mouche”, el més tard famossísim Trocadero i el primer globus aerostàtic que va posar a París al cap del món. El mateix arquitecte que va construir per a Londres el “Crystal Palace”, n`edifica un en la mateixa línea en el parc de “Saint-Claude”.
El 1878, París es fa càrrec de la representació de l'Amèrica central i meridional, amb edificis representatius d'aquests països com a ambaixades en les principals avingudes.
El 1889, Gustave Eiffel ens va deixar la seva torre de 300 metres, el monument més significatiu de totes les exposicions, i que ha esdevingut l`emblema de París, originalment havia de ser enderrocada, però l’expectació mundial la va salvar i avui dia podem gaudir d’aquesta obra mestra.
El 1900, va ser el triomf de l`electricitat i la nit a París es va tornar mágica, "El Petit i Gran Palais", en son el record.
