La conferència fou impartida el dimecres dia 29 de gener

“La primera guerra mundial”

Sr. Andreu Mayayo i Artal. Historiador. Professor de la UB.

Al final de la guerra franco-prusiana (1870-71), s’havia establert un equilibri entre les potències europees. Aquest equilibri entrà en crisis per la rivalitat franco-alemanya i la també rivalitat entre Viena i Moscou. També Anglaterra està interessada en conservar el seu predomini com a imperi mundial (i que fins llavors havia seguit una política d’aïllament i no intervenció a Europa) i al sud-est d’Europa tenim una Sèrbia que vol tenir el seu lloc com a nació, Montenegro, Bulgària, i els turcs que encara miren a Europa. El formidable creixement de l’economia alemanya per altra banda,  la converteix en un estat més ric, més eficaç i més poderós que cap altre, que vol ser considerada  com a potència  mundial i que fa difícil conviure amb ell.

Tots aquests interessos creuats es varen anar posant en tractats i coalicions. La primera, formada per Gran Bretanya i França, la segona per la nova aspirant a potència, Alemanya amb l’imperi austro-hongarès. Al seu temps, la Rússia tsarista encara, s’alia amb França i Anglaterra (malgrat la seva aversió a aquests règims democràtics) i així poder tenir controlats els pobles inestables de Sèrbia, Montenegro, Bulgària i Romania que té a prop.

Després de l’assassinat del príncep hereu de l’imperi austro-hongarès a Sarajevo i sabent que té  darrera seu la formidable potència alemanya per les coalicions,Viena llança un ultimàtum a Sèrbia (pràcticament inacceptable) que el rebutja. L’entrada de Rússia recolzant els serbis fa inevitable la guerra: Austria-Hongria declara la Guerra a Sèrbia, Alemanya declara la guerra a Rússia i a França, i alhora entren en guerra la Gran Bretanya, Turquia, Bulgària, Romania, Itàlia i al final també Portugal, Japó (?) i EUA . Tota Europa quedà involucrada en el conflicte, excepte alguns països.

Perquè es va arribar a la guerra? Europa estava en plena Belle-Epoque, amb un creixement econòmic general, un esclat de cultura i art arreu del món, amb millores socialdemòcrates per a molts dels ciutadans (amb excepcions d’alguns imperis com el rus). Però també hi ha un element, el nacionalisme tribal, orgànic, cultural i a vegades fins i tot racial i excloent que és l’oxigen que atiarà la 1ª guerra mundial. Fins i tot avui dia hi torna a ser present aquest fet al món. Els soldats són enviats a la guerra per matar, no per morir.

Les previsions eren d’una guerra curta, pensant cadascun de poder eliminar ràpidament el contrari, però no va ser així. No es pensava la guerra com si fos una cosa terrible, sinó com un instrument legítim i ordinari de la política de cada país, com fins aleshores havia estat. Però els nous armaments fan allargar la guerra (tot i que entre mig va aparèixer el grip que produí ell sol milions de morts). Metralladores que tenen moltes bales, guerra química, trinxeres amb gasos acabats d’inventar molt perillosos, que converteixen les trinxeres en taüts gegants, filferrades, avions, submarins..., armes que fins llavors no havien intervingut en cap guerra. Va ser una guerra llarga, terrible i esfereïdora pel nombre de morts, mutilats i amb seqüeles que van arrossegar molts anys, i que va deixar enrere una població exhausta, i que va donar lloc a una nova Europa. El pagès o l’obrer, no tornen o tornen mutilats. El 90 %  dels soldats mor en les batalles.

De qui va ser la responsabilitat? En principi del primer en prémer el gallet, però ja hem vist que abans ja hi havia molta gent que hi treballava per arribar-hi des de molts bàndols.

Amb el Tractat de Versalles, signat el 29 de juny de 1919, acabà la 1ª guerra mundial. En aquest Tractat es van posar unes fronteres i unes reparacions monetàries molt lesives pels alemanys que consideren que el Kàiser és un traïdor (l’any 1918 hi havia hagut la revolució, el Kàiser ha de marxar i s’instaura la República), i és el nou règim de la República de Weimar qui accepta les dures condicions aliades per a una pau de compromís, però no estan convençuts, i aquest ressentiment és el que provoca, aprofitat pels nazis de Hitler, el que facilitarà el desencadenament de la segona guerra mundial, quan Alemanya reclama la supremacia europea.

Al mig de tanta i tanta guerra, hi va haver un fet diferencial que va estar ocultat durant molts anys. En plena guerra de trinxeres arriba el Nadal de 1914. És el primer Nadal en guerra, i aquesta passa per moments en que els enfrontaments baixen, i els soldats anglesos i alemanys es parlen des d’una trinxera a l’altra. Entre ells, que són persones, decideixen aturar unes hores la lluita, i fer un partit de futbol. El fan amb gran èxit d’assistents per part d’ambdós bàndols, però els oficials en saber-ho els castiguen. Per a ells, van ser unes hores de camaraderia, trobada i no pensar en matar.. .era Nadal !!!. Pels oficials era deixar de ser soldats per a ser persones i això no és bo per a la guerra.

L’any passat, el 2013, es va decidir construir un camp de futbol a Yprés, al nord de França, lloc on van succeir els fets el 1914 per celebrar un torneig juvenil europeu que es vol que tingui continuïtat, en record d’aquells soldats que ho varen fer en plena guerra :

Deixar de ser soldats per a ser persones.