• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2013 - 2014 19/03/2014 - L’IMPACTE DE LA ROBÒTICA EN LA MEDICINA
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres dia 19 de febrer.

L’IMPACTE DE LA ROBÒTICA EN LA MEDICINA

Josep Amat i Girbau. Enginyer industrial. Professor emèrit de la UPC

Fa molts anys que es coneix la robòtica amb molts àmbits domèstics , industrials i lúdics, però no hi havia gaire bé cap aplicació en la medicina. Però fa pocs anys va canviar això.

El 1985  Hi ha la primera  biòpsia robotitzada.

El 1987  Introducció de la cirurgia laparoscòpica (cirurgia no invasiva amb sols 3 petites obertures)

El 1987  La primera cirurgia amb ultrasons.

El 1990  La robòtica s’aplica als tractaments amb radioteràpia.

El 1992  Comença la cirurgia robotitzada.

El 1995  Robotització de la càmera en la laparoscòpia.

El 2001  Primera intervenció quirúrgica teleoperada transatlàntica.

El 2006  Primera intervenció amb utilització de la robòtica.

El 2008 Comencen les intervencions anomenades NOTES (Intervencions o cirurgia endoscòpica per orificis naturals (boca nas, anus ) i la robòtica entra amb radioteràpia, microcirurgia transvascular, ortopèdia neurorobòtica, lamparoscòpia, etc...

Es veu clarament el gran avenç en l’aplicació de la robòtica en tan poc temps a la medicina, però els resultats han estat tan espectaculars que tots els hospitals tenen “el seu propi taller “de robòtica.

Radioteràpia.- Amb l’aplicació de radioteràpia ara ho fan robots. Una màquina que pesa prop de 200 Kg. que pivota sobre un punt és molt més precisa i evita lesions col•laterals secundàries.

Microcirurgia.- En espais mil•limètrics actualment encara ho fan els metges , però aviat ho faran els robots com reimplantar una mà, un braç. El metge veu en la pantalla la mesura correcta, passa les dades a una computadora que  les canvia en dècimes de mil•límetre, les necessàries per operar.

Neurocirurgia.- Dins del crani, anar on és necessari sense variar ni una dècima de mil•límetre, fa que es salvin moltes neurones i no quedin afectades. Es donen unes coordenades al robot que permet treballar en el lloc exacte i que el metge supervisa sense la pressió d’abans.

Oftalmologia.- És amb microcirurgia i permet al metge mirant pel microscopi que pot treballar amb robot, sobre tot en canvi de dioptríes.

Cirurgia transvascular.-Quan el metge està operant, tots els teixits que passa fins que arriba a la part que ha d’operar, queden extravassats. Si es fa per catèters , es poden introduir els instruments desviant la punta magnèticament fins allà on volen. Com actuar sobre una coronària obturada, eixamplant la vena, posant una malla interior i així s’evita l’operació a cor obert.

S’ha de resoldre millor la part de poder immobilitzar el pacient, les persones no som objectes estàtics. No es pot immobilitzar totalment una cama al llarg d’hores, poden tenir problemes col•laterals. Com que no es pot immobilitzar la cama, el robot l’agafa. El crani sí que es pot immobilitzar i el metge treballa fàcilment, es pot arribar a ser molt precisos on es forada el crani i sense perill de danyar altres teixits. A la columna, es pot posar un cargol sense tocar la medul•la.

Neurorobòtica.- Quan s’implanta un braç, una cama, el bon resultat depèn del temps que passa entre l’accident i  la intervenció. El cervell envia les senyals per moure-les. Si fa poc temps, capten les ordres del cervell i les mans i braços prostètics segueixen les ordres. Quan s’ha atrofiat el camí pel temps passat, es posa un casquet al cervell, i es descodifica el que ordena el braç, que torna a enviar les ordres. Es necessita una gran concentració del pacient, en aquest camp la neurorobòtica funciona amb voluntat assistida per un robot, però és encara un camí obert i que trigarà anys.

Assistits per la robòtica la cirurgia és mínimament invasiva. Miren a través de la pantalla i poden operar amb unes pinces molt elementals. Es redueixen les hores d’hospitalització, es guanya amb precisió a través d’escales que potencia l’habilitat del doctor. Es fa un sol forat i es despleguen les tres pinces necessàries (una llum i dues pinces) , i el malalt es recupera molt abans i millor.

En un futur molt proper seran comuns moltes proves que fa pocs anys eren impossibles. Hi ha píndoles que poden portar llum, potes, i pinces dirigides magnèticament, i que eviten proves com les de passar els tubs per veure  l’estómac. Cirurgia endoscòpica per boca, nas i anus. Elèctrodes implantats al cervell per corregir patologies. Quimioteràpia selectiva amb càpsules mil•limètriques. Amb la  nanorobòtica tenim  un futur esplèndid amb molts camps de la medicina.

La robòtica aplicada a la medicina és com veiem un camp ple d’èxits actuals i futurs.



 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: