La conferència fou impartida el dimecres 26 de març

“La immersió lingüística a l’escola catalana”

Sr. Pere Mayans

Fins l’any 1978, l’única llengua usada a les escoles arreu de Catalunya era el castellà com a la resta de l’estat. Aquest 1978 i per Real Decreto, es va fer obligatori i després d ‘un llarguíssim període, l’estudi del català a les escoles però sols com una assignatura més, afegint com a llengua estrangera l’anglès. A partir de llavors alguna escola va fer l’escolarització en català com és el cas a Mataró de l’Anxaneta i el GEM, però en general, s’estudiava la llengua catalana unes dues hores per setmana.

La Generalitat, després de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya, aprovada al Parlament l’any 1983 que defenia el català com a “llengua pròpia de Catalunya i també d’ensenyament en tots els nivells educatius” fa un Pla Pilot que va començar a 19 escoles de Sta. Coloma de Gramenet , una població majoritàriament de llengua castellanoparlant. Va estar impulsat per Joaquim Arenas i Sampera i que va rebre el suport de mestres, pedagogs, famílies i també del Departament d’Ensenyament. Tot el Departament considerà que el més important era una escola que no exclogués a cap nen per qüestió de la llengua que tingués : català, castellà o d’altres foranes. Es va implantar la tècnica de l’aprenentatge en les dues llengües i va establir el català com a llengua vehicular. És un model d’escola que acull escolars de TOTA procedència cultural, laboral i social i també és una immersió precoç, iniciant-se a partir dels 3 anys en català, el castellà s’introdueix a partir dels 5 anys tant com a llengua però també amb diferents continguts, i amb l’objectiu d’arribar al final de l’escolarització bàsica amb el domini de ambdues llengües. Es fan classes de castellà inclòs en els petits nuclis on no hi ha castellanoparlants, tot i que la televisió, el cinema i les publicacions encara són majoritàriament en castellà, però es creu necessari fer-ho.

Per fer aquesta immensa tasca, la Generalitat va haver de formar al voltant de 60.000 mestres per poder fer l’escola en català, ja que molts d’ells l’entenien, però no eren capaços de parlar-lo i menys d’escriure’l. Es van importar mestres foranis ja que a Catalunya fins llavors no hi havia hagut tradició de funcionariat en català. Amb la Immersió, van introduir el català en el sistema escolar, i van saber renovar pedagògicament i democràticament el sistema educatiu català. Un precedent havia estat el Quebec, al Canadà, on alguns pares varen entendre la necessitat d’impartir classes en francès a l’escola que fins llavors havia estat anglòfona total, fet que els perjudicava laboralment, i amb prou resultats positius com per entendre que era una bona tècnica. I si darrera del Quebec hi ha tota França, aquí, darrera del català no hi ha cap estat, però van creure que era necessari i possible.

La immersió és ensenyar en una llengua on la majoria de l’alumnat no té el català com a llengua pròpia o llengua mare.. S’han de fer continguts i llengua a l’hora. Les llengües s’aprenen fent coses diverses amb les mateixes llengües. Aprendre una llengua al mateix temps que estàs aprenent els continguts ja siguin de mates, de història o de plàstica. Avui dia tenim a Catalunya alumnes de més de 160 nacionalitats, nens de tot el món, Tibet, Zàmbia, Mongòlia, Croàcia, Bolívia, Japó etc... tots ells acaben igual, sigui la procedència que sigui, amb el català, el castellà i l’anglès. Una tasca difícil, però que s’ha demostrat viable i enriquidora, alhora que incorpora tots els alumnes igual.

Europa recomana l’ensenyament d’una llengua pròpia i dues foranes. Aquí hem d’ensenyar dues de pròpies i dues de foranes, una és l’anglès i en cicles superiors s’incorpora el francès si es vol.

Avui a Catalunya som més que mai una societat plurilingüe. Prop del segle XX , l’any 2000 Catalunya tenia 24.000 estrangers  censats, l’any 2010 eren ja 160.000 ( avui encara més ) i tots els seus fills, s’han integrat en una llengua que no era la seva pròpia. Això comporta certes dificultats perquè que no tots ells arriben amb igual nivell, hi ha famílies que arriben sense cap escolarització ni cultura, per ells és començar de zero, i fer-ho tots en català ajuda a normalitzar i a fer certa cohesió social, no hi ha diferències per cap raó, tots la mateixa escola i llengua.

La immersió lingüística és un gran projecte final : saber formar, saber valorar, saber garantir el coneixement de les tres llengües a l’acabar el període escolar obligatori i que ha tingut el recolzament diverses vegades de comissions europees que la posen com exemple d’acollida.

Malgrat les lleis favorables, hi ha encara avui dia , àmbits on el català és encara minoritari i a vegades impossible d’usar com el de la justícia, així com incomprensions del sistema.