• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2013 - 2014 02/04/2014 - Cent cinquanta anys del compositor que va fer Sonar Zaratustra i dansar Salomé: Richard Strauss
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres dia 2 d’ abril

Cent cinquanta anys del compositor que va fer

Sonar Zaratustra i dansar Salomé:  Richard Strauss

Sr. Joan Vives i Bellalta

Locutor-redactor de Catalunya Música

 

Richard Strauss , director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica.  Fou particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i líeds. Va néixer l’1 de juny de 1864 i va morir el 8 de setembre de 1949.

La seva llarga trajectòria abasta des del Romanticisme tardà fins a la meitat del segle XX. Membre d'una família de grans intèrprets i compositors vienesos, Richard Strauss, el polifonista modern més important, és un cas singular en la història de la música, tant per la influència exercida sobre els seus contemporanis, com per l'autonomia d'una obra sense fissures ni discontinuïtats.

Strauss va tenir sobretot dos referents musicals, Wolfgang Amadeus Mozart i Richard Wagner. Podem dir que va ser un gran representant del post-romanticisme alemany. Va ser coetani de Gustav Mahler.

Després del ple romanticisme de Beethoven i vivint uns anys de crisis del fi de segle i tot seguint la petjada de Wagner, Schumann i Mendelsshon, els joves consideren que han de renovar-se. Wagner ja ho havia començat amb “Tristan i Isolda”, i ara toca fer-ho als nous compositors. Dins la seva època, Strauss és la cara optimista, sense problemes, sense aventures, un compositor de prestigi que convida a escoltar la seva música i que forma  amb Bruckner el post romanticisme alemany. Mahler i Strauss, tot i ser contemporanis, són com la cara i la creu d’una moneda. Mahler buscava de on venim i a on anem i amb un nivell de transcendència enorme. Strauss és un home optimista, és difícil trobar en la seva música el pessimisme, l’abstracció o l’inconsistent, ell sempre arriba al nivell d’evasió adient per poder fugir i gaudir amb la seva música.

El seu pare Franz Strauss es va obrir camí, malgrat ser d’ origen humil . El 1847, Franz va entrar a l'orquestra de l'Òpera de la Cort de Munic i va aconseguir  ser-ne el primer trompa durant 42 anys. Així, el jove Strauss va tenir bona escola.

L’obra musical de Richard Strauss és molt llarga i complerta.

L’any 1870, quan solament tenia 6 anys, ja va compondre la seva primera obra, una petita “Cançó de bressol” pel Nen Jesús.

Als 18 anys,  i encara seguint el corrent tradicional del moment, va escriure el seu “Concert per a Trompa i Orquestra”, un instrument molt difícil de tocar bé, pensat per a ser interpretat pel seu pare, amb un segell i actitud  molt optimistes, poc més tard, el “ Concert per a Violí i Orquestra” , amb moments molt subtils i ben trobats musicalment.

L’any 1886, i després d’un viatge a Itàlia, país que en aquella època va fascinar a tota classe d’artistes, va composar la simfonia fantàstica “Aus Italien” de caràcter descriptiu, després es va traslladar a l’Orquestra de la Cort de Munic com a tercer director, la seva música començava ja a ser reconeguda.

Per l’agost de 1887 coneix a Pauline de Ahna, una alumna de cant que esdevindrà la seva esposa, que tenia un caràcter molt femení. Varen tenir un fill, i al llarg dels anys es van mostrar com un matrimoni sense esquerdes.

Es comença a relacionar amb Brahms i Hans von Bulow a qui va succeir en la direcció de la Orquestra del Teatre de Weimar, després del seu gran èxit per l’estrena del seu poema simfònic “Don Juan” l’any 1889 i que el consagra com un dels compositors més importants del moment amb un gran prestigi internacional que el va acompanyar fins a la seva mort.

Els poemes simfònics, les seves grans obres són en resum, música per a orquestra amb un text literari i que Franz Liszt ja havia començat a publicar. En ells trobem la seva maduresa musical i un mestratge excepcional que el consagren. Tenim “Don Quixot”, Macbeth, i potser el més famós “Així parlà Zaratustra” publicat el 1896, després d’un temps de reflexió llegint a Nietzsche i altres filòsofs. El poema és magnífic amb diverses parts com “L’origen dels temps”, “El començar del dia ”... La pel•lícula “Odissea del espacio 2001 “ d’Stanley Kubrik comença amb una seqüència memorable i inoblidable pels cinèfils on podem escoltar el tema d’aquest grandiós poema.

Va escriure també diverses òperes “Salomé”, sobre l’anàlisi de l’actitud humana, “Elektra” també amb fons psicològic, “El Cavaller de la Rosa” sobre el pas del temps i la última “Capriccio” publicada l’any1941.

Li va tocar viure una època difícil i convulsa. Va treballar pels nazis, va compondre l’Himne dels Jocs Olímpics de Berlín” de l’any 1936 i en altres ocasions, després va col•laborar també amb els jueus que el van ajudar un cop acabada la guerra.

Les seves últimes obres van ser “2ón Concert per a Trompa i Orquestra” i “Quatre cançons” o líders.

Va morir el 8 de setembre de 1949 a Garmisch-Partenkirchen als Alps alemanys.

Actualment, Richard  Strauss gaudeix d’ un gran reconeixement a nivell mundial.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: