La conferència fou impartida el dimecres 14 de maig.

“L’economia de després de la crisi”

Sr. Joan Majó i Cruzate.  Enginyer industrial. Exalcalde de Mataró

Què vol dir “després de la crisi” ?

Comencem per dir: què ha estat la crisi ?

Podem entendre la crisi com un sotrac o com una bifurcació. Per exemple, la crisi del petroli  va ser un sotrac : El barril de petroli va passar de costar 1 dolar a costar-ne 10. Això va provocar un estancament de l’economia però ens en vàrem sortir i es van reactivar les economies a tot el món.

A Occident, la caiguda de Lhemann Brothers, el banc americà amb “valors porqueria” va arrossegar altres bancs que van necessitar ajuda per no caure.

En el 2008 vàrem prendre algunes mesures per reactivar l’ economia però no ens van funcionar perquè no era una cisi “sotrac” sinó una crisi “bifurcació” i per tant, necessitava un canvi de camí. Hem de procurar de no fer les coses com fins ara, per no tornar a caure en el mateix forat. Aquí a més hem tingut la nostra pròpia crisi interna del país per la mala actuació dels nostres bancs i dels nostres polítics que ens van fer creure que érem els millors i que tot era possible. Amb la liberalització del sòl, la construcció es va disparar, i al voltant tot va créixer. Hi havia treball per tothom, amb un efecte crida que després es va veure fals. Creixíem amb endeutament.

L’economia ja no serà mai com abans de la crisi. No obstant, ara després de 3 ó 4 anys que l’economia disminuïa, sembla que hi ha un cert creixement del PIB. Però això no és sortir de la crisi, no n’hi ha prou.

En els últims 15 anys hi ha hagut a Europa uns grans canvis. Dos de fonamentals són:

-    La desaparició de les fronteres

-    L’ aparició de l’economia digital

El que més s’ha globalitzat és tot el que s’ha posat en forma de BITS (informació digital). Això es mou a una velocitat instantània  i a cost zero. En resum, la informació i els diners són el què de veritat s’ha globalitzat.

Un gran problema que tenim és que davant d’un poder econòmic globalitzat i d’ un poder informàtic, el poder polític s’ha convertit en impotent. Per poder-hi fer front són necessaris poders polítics forts i valents per poder lluitar amb les grans potències.

Europa encara no ho és. Europa és com un puzzle, on les peces són els estats, i tots junts formem el mapa d’Europa. Cada una de les peces té personalitat pròpia i capacitat d’aïllar-se de les altres. Els productes dins del país es movien lliurement, quan volies treure’ls havies de tenir permisos d’exportació i per comprar, permisos d’importació. La desaparició de fronteres dins d’Europa ha estat una decisió política, ara tenim més facilitats, menys costos i despeses i la moneda única que ho facilita tot. Malgrat això, encara  no hem sigut capaços de tenir una economia europea realment unida, els països volen resoldre els seus problemes sense pensar a vegades que estem en “una comunitat”.

L’economia europea ha crescut molt els últims anys. Teníem matèria que venia de fora amb preus barats, energia barata quan el petroli era barat, tecnologia avançada perquè la recerca i investigació es feia a universitats europees o americanes i tot això feia créixer els països i també la igualtat social amb una societat molt cohesionada, una classe mitjana amb recursos que consumia i provocava més activitat econòmica, més capacitat de coneixements, més formació i nivell sanitari, i en general, una millora social i humana. Però tot va canviar quan aquesta base va entrar en crisi.

La digitalització de la informació ha democratitzat extraordinàriament la capacitat de transmetre-la. Abans hi havia un centres capaços d’emetre informació, avui, tothom que rep informació, és capaç alhora de crear-ne , però d’una informació que no sempre és veraç i autèntica, i que mal usada pot fer canviar els mercats borsaris i provocar crisis on interessi.

En aquests últims anys hem hagut de fer una sèrie de canvis que ens han portat a ser cada vegada més desiguals. Hi ha més rics i també més pobres.

Dos canvis importants han sigut:

-    La desregulació dels mercats.

-    Les modificacions del sistema fiscal.

Això va provocar una transferència de rendes del treball cap a rendes del capital. La conseqüència ha estat una societat menys productiva.

L’economia especulativa no crea valor real sinó al contrari, ha inflat el valor artificial sense generar plusvàlua de res. Abans de sortir de la crisi hem de corregir aquests efectes,  i així poder recuperar una economia sana i forta que serà tot recuperant indústria i millorant l’eficiència energètica.  Cal fer recuperar la indústria per millorar el consum en general.

Però s’haurà de treballar molt per evitar el creixement continu de les desigualtats dins la nostra societat, un autèntic problema humà.