• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2013 - 2014 21/05/2014 - “Eugeni Xammar, redescoberta d’un superperiodista català”
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 21 de maig.

“Eugeni Xammar, redescoberta d’un superperiodista català”

Sr. Joan Safont i Plumed. Periodista i escriptor. Comissari de l'exposició "Any Xammar"

Eugeni Xammar va ser un periodista molt cosmopolita, conversador brillant, diplomàtic de carrera i traductor políglota (parlava set llengües, i n’escrivia cinc). Va viure de primera mà moltes situacions històriques de primers del segle XX. Per a nosaltres, no obstant, ha estat un gran desconegut per raons polítiques. Xammar va estar sempre compromès amb la República i amb el govern de la Generalitat com quan va ser cap de gabinet a París del President Irla. El seu compromís li suposaria la represàlia franquista i l’extradició, així com la desaparició del seu nom i de la seva obra com a referents del periodisme avançat que va practicar. Això el va fer invisible per a tota una generació fins que no es van publicar les seves memòries pòstumes “60 anys d’anar pel món” l’any 1974, publicades per Josep Badia i Moret. També ens queda el recull d’articles que l’editor Jaume Vallcorba amb molt bon ull va editar, que ens mostren el gran periodista i escriptor que va ser, i que val la pena recuperar i tornar a llegir per gaudir-ne.

Eugeni Xammar va néixer a Barcelona el 17 de gener de 1888 tot i que va viure a l’Ametlla del Vallès on la seva mare hi tenia una casa. De jove va tornar a Barcelona on va començar a treballar d’oficinista o “saltataulells” com es coneixia llavors els empleats d’oficina. Era un jove inquiet i autodidacta, amb un aprenentatge extraordinari i natural per les llengües. Feia col•laboracions en diversos diaris i publicacions; i com a bon melòman oferia les seves crítiques musicals. Va ser redactor de “El poble Català” i “La Publicidad”.

Per no voler anar a l’exèrcit, va marxar a l’Argentina i després a París i Londres on arribà poc abans de l’esclat de la 1a guerra mundial i començà a treballar com a corresponsal pels diaris de Barcelona. Escriu també a la revista “Iberia” on diu que esclatarà una guerra, tot i que la revista va dir no compartir les opinions d’en Xammar.  Com a corresponsal de guerra va tenir certs privilegis com pujar a un bimotor per sobrevolar Anglaterra i entrevistar al rei Jordi V. Quan esclata la contesa, és enviat al front, i en aquells temps coneix a Salvador de Madariaga, Ramiro de Maeztu o Julio Cambra que també hi eren. Va ser a Anglaterra on va aprendre els mètodes d’una premsa lliure, una forma de treball on els periodistes viatgen allà on es produeix la notícia : s’informen, veuen i ho escriuen. Això que avui ho trobem normal, Xammar ho va fer a partir de la seva arribada al Regne Unit.

Ha de tornar a Barcelona per la mort de la mare i aquí coneix al polític Amadeu Hurtado i passa a ser cap de redacció de la revista “Iberia” on treballa usant diversos pseudònims com el de Douglas Flint. Les cròniques de guerra, però, sempre les va signar com E. Xammar. Després va anar a Madrid on volia fer de diplomàtic però no li agrada i torna al periodisme. Es trasllada a Suïssa on fou membre de la Secció d’Informació del Secretariat de la Societat de Nacions, l’embrió del que seria la futura ONU i des de Suïssa organitza la Conferència Internacional del Trànsit i del Transport que tingué lloc a Barcelona l’any 1923. Es va casar amb Amanda Fürstenwerth.

L’any 1923 entrevista juntament amb Pla, a Hitler al qual descriu com un  ximple colossal i sense mesura ni aturador  a “Adolf Hitler o la ximpleria desencadenada”. Algú qüestiona aquesta entrevista, però si no va ser veritat, Xammar hagués estat un visionari del que Hitler podria fer amb els jueus i el seu extraordinari futur poder. Ell i en Pla viuen uns anys a Berlín treballant i descrivint el que passa a Europa tot defensant sempre el periodisme que estimen.

A Espanya triomfa la dictadura de Primo de Rivera amb tota la repressió de la cultura catalana. Quan l’any 1924 Txecoslovàquia s’independitza de l’Imperi, Xammar entrevista al seu nou president Massaryk, i l’any 1925, Pla, Amanda i Xammar viatgen a Rússia quan comença el règim d’Stalin. Tot i que en Xammar hi té un bon amic, l’Andreu Nin, (que encara no està perseguit), quan veuen el que passa, i el que fa Stalin,  es tornen anticomunistes convençuts.

Quan l’any 1931 cau la dictadura a Espanya i torna la República, Xammar, que havia demanat el vot per “Acció Catalana”, és nomenat delegat de la República Espanyola a la Fira de Leipzig i torna a la diplomàcia com a secretari de premsa de l’ambaixada a Berlín. En aquell temps és testimoni de com “aquell ximple colossal” com havia qualificat en Hitler, arriba al poder. Torna poc després a Barcelona on per ajudar al seu amic, director de la revista “El Be Negre” , publica articles molt sarcàstics i acusadors  amb el pseudònim de Peer Gynt pels quals té problemes de censura.

Quan esclata la guerra és a Berlín on viu durant la República de Weimar. Després treballa com a secretari també a l’ambaixada de La Haya, i quan cau Barcelona és a Estocolm.  Acabada la guerra civil va tornar, però no s’hi va poder quedar ja que a l’octubre del 1940, el règim franquista  li confisca totes les seves propietats “por rojo i separatista” i marxa cap a Berlín, on també se sent controlat i arriba a París a l’ambaixada de la República. Passa un llarg exili a França i acaba a Perpinyà en el moment que esclata la guerra a Europa. Torna a París on va viure uns anys. Va enviudar i es va tornar a casar amb qui havia estat la seva secretària. Ell esperava que els aliats acabessin també amb el règim de Franco i alliberessin Catalunya, fet que no va arribar mai com sabem. Va passar molts anys treballant, traduint llibres  i ocupant càrrecs diplomàtics a París, Buenos Aires, Madrid, Washington DC, Berlín, La Haya, Estocolm i Ginebra així com altres capitals. També va fer de traductor i col•laborador d’organismes internacionals com la ONU, la OMS, la FAO i la UNESCO. Va ser redactor en cap  de l’Associated Press i des de el 1950 funcionari de la ONU.

Passats uns anys, i ja gran i malalt, va tornar a l’Ametlla del Vallès on va comprar una casa i  va viure en soledat els seus últims anys fins a la seva mort l’any 1973, dedicats a la redacció de les seves memòries publicades pòstumament.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: