• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2014 - 2015 12/11/2014 - ”L’ofici d`escriure”.
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 12 de novembre.

 

”L’ofici d`escriure”.

Sra. Care Santos.

 

Care Santos va començar la seva xerrada llegint, “Un bon començament d`una novel•la és molt important, tant important, que molts escriptors no el redacten fins al final, quan ja quasi tenen l`obra acabada si l’escrius al començament, pot ser que no diguis res que tingui a veure amb la novel•la”.

M’han demanat que us parli del fet d’escriure, dels secrets de la cuina de l’escriptura, i m’apassiona fer-ho, perquè escriure és una de les coses més apassionants que faig a la vida (l’altre és ser mare). Totes dues i indestriables han estat i són la meva vida. Allò que m’ha portat més lluny, emocionalment o físicament. Sense l’escriptura o sense la maternitat em penso que jo no seria jo.

Recordo els principis, quan amb els meus companys, futurs escriptors com jo, comentàvem el que seria quan el mon ens conegués, llavors encara que no havíem publicat res però en realitat érem tan escriptors com ho seríem al ser publicats i coneguts. Dubtàvem molt. Llavors no sabíem que el dubte, la por, la vulnerabilitat, són la llavor de la Literatura. Sense algun d’aquests ingredients no hi ha cap resultat literari que valgui la pena. Ara sóc feliç, perquè faig el què m`agrada fer.

Care va néixer en una casa on hi havia molts llibres. El seu pare, home sevillà, volia que llegís novel•la castellana, ella preferia els romàntics anglesos (lectura molt apropiada per als adolescents).

Va ser a la biblioteca de la Caixa Laietana on la  Care va trobar els llibres que li agradaven i aquesta lectura la va salvar de les estones d`avorriment als estius, però també la va marcar.

L’àvia Teresa, la mare de la mare de la Care, la Pujolà, molt coneguda a Mataró, era una gran contadora de històries, batalletes de la família, li agradava la revista Hola però la Lectures no. Parlava dels prínceps de Mònaco d`una manera, que la Care de petita va creure que eren parents. La iaia Teresa era”fan” de Giménez del Oso a la televisió i li deia que els marcians ja havien arribat i que en Llinàs de la plaça de Cuba era un d`ells. La Care s`ho creia a l’igual que quan li deia que l’ avi se li apareixia i ella el pentinava i l’anava informant de les novetats de la família. La mare de Care recriminava a l’àvia ja que espantava molt a la nena. Ella mai a la vida volia quedar-se a dormir a casa de la iaia. Aquesta nena és la que ara, escriu histories de fantasmes i segurament  gràcies a les fantasies de l’àvia. Hi ha una gran diferència entre que t’expliquin una història i que te l’expliquin bé, aquí està la gran diferència. És quan “entres” dins la història.

Explicar bé una història es molt important, Care Santos ens diu ``Escric no sé ben bé perquè, escric per entendrem”. Com diu Jonathan Franzen, “Una de les grans facultats d’adaptació del nostre cervell és la nostra capacitat d’oblidar gairebé tot el que ens ha passat” i també Evelyn Waught diu “No posseïm res del cert, només el passat”. La literatura hi té alguna cosa a dir a sobreviure a les dificultats de la vida, ens dóna moltes lliçons, si escrius sobre alguna cosa, ja estàs posant sobre paper alguns dubtes, pors, temences que quan ho tens escrit ho veus diferent.

Care diu que li agrada fer-se gran, (presumeix dels seus 44 anys), la maduresa escau al novel•lista, un poeta pot ser brillant sent jove, per a un novel•lista es més difícil.


Són eines dels escriptors:

“L`esforç”, una novel•la vol feina, constància, hores de treball diari, cal molt temps per a escriure,  cada dia, posar-se deures. Raymond Chandler seia davant de la taula unes hores encara que no escrivís res. Per la Care, 5 pàgines diàries es el seu deure.

“L’aprenentatge”, s`ha de treballar, s`ha d`haver llegit els clàssics de tots els temps i de tots els gèneres com la poesia i el teatre, per saber fer parlar els personatges i fer creïbles els diàlegs. No es pot menysprear cap gènere i  la formació no s`acaba mai.

“El talent”, sense talent no fem res. El geni és la infinita capacitat per prendre decisions . Flaubert diu “El talent és la llarga paciència”, també Antonio Machado deia, “saber esperar, todo el que aguarda sabe que la victoria es suya”..

“La inspiració”, tenir coses a dir, ganes de dir-ho. Hi ha escriptors ràpids, i escriptors lents. Picasso deia “La inspiració t’ha d’agafar treballant”. La inspiració podria ser “coses a dir i ganes de dir-les, sabent que això serà molta feina per endreçar-ho i dir-ho bé”. Quan als ingredients d’una novel•la han de ser variats. La Care és ràpida, diu que s`escriu amb la pròpia vida, però que hi ha coses de la vida que no es poden escriure. La maternitat ha estat molt important per a ella i la considera un gran tema. Confessa que  la seva literatura ha canviat des que es mare.

Podem escriure fent mentida amb la realitat, però és més difícil escriure bé amb les veritats. La ficció és l’únic lloc on podem explicar la veritat. La memòria (la nostra i la col•lectiva ) ens ajuda, així com la bona documentació.

Quan em pregunto perquè escric, les respostes són poc clares i variables. Jo crec que per alguna cosa que té a veure amb la memòria, per preservar-la, salvar-la, conservar-la, reinventar-la per fer-la entenedora i que es transmeti. Posar-la a l’abast de la gent per pur gaudi.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: