La conferència fou impartida el dimecres 28 de gener de 2015
“Història i cultura del vi a Catalunya ”
Sr. Josep M. Puiggròs i Fernàndez
Coordinador Secció Viticultura i Enologia ICEA-IEC. Professor de la UPF
El vi forma part de la nostra alimentació i sempre ens ha acompanyat. Amb el vi seguim el fil de la nostra història.
A Catalunya tenim 2.700 anys de història del vi i la vinya.
El vi és una beguda natural obtinguda amb un procés del raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc. La fermentació es produeix per l'acció metabòlica del llevat que porta la pela i que transforma els sucres del fruit en alcohol etílic i gas en forma de diòxid de carboni. Hi ha diferents tipus de vi segons la procedència del raïm, depenen de la classe de cep i també de les terres on es cultiven que poden variar el resultat final, si son sorrenques, pedregoses, etc...
Enologia és la ciència, tècnica i art de produir vi. I l'enòleg és l'assessor tècnic responsable de dirigir el procés d'elaboració del vi, avui dia, tot bon celler necessita un bon enòleg per arribar a tenir un bon producte.
Una gran part del vi del món es troba a Europa i la resta a l’ hemisferi sud, Xile, Nova Zelanda, Sud-àfrica, i una bona extensió també a Califòrnia, a la vall de Napa als Estats Units. Catalunya té un 1% de tota la superfície mundial dedicada al cultiu de la vinya, que sumades totes arriben a 70.000 hectàrees . Tenim 11 D.O de vins i una de cava. La del Priorat és una Denominació d'Origen Qualificada.
La vinya, Vitis vinifera, és una planta semi llenyosa i / o enfiladissa que quan es deixa créixer lliurement pot arribar a més de 30 m , però que, per l'acció humana, podant anualment, queda reduïda a un petit arbust d'1 m . Hi ha llocs que han d’estar penjades a certa alçada. Aquí també en diem vinya al terreny plantat amb ceps.
Expansió geogràfica de la vitis vinifera
És una creença generalitzada que el començament de l'elaboració del vi es situa en un lloc d’Armènia, Areni, ara fa uns 6100 anys , on s’han trobat instruments per elaborar vi, però ben aviat s’escampà per una extensa zona situada al sud del Càucas, Turquia, Armènia, i tota la Mesopotàmia, Iran, l’antiga Fenicia, fins a Egipte. D’aquí ja comportà l’arribada a tota la conca mediterrània. Poc després, on arribaren els grecs i fenicis arribava la vinya i el vi també.
Els egipcis ens ho varen explicar a través de les seves pintures, 3000 anys enrere. En el coll de les àmfores hi estava escrit: “ El vi és molt bo”.
Com ens arriba a Catalunya ?
Pel nord a través dels grecs i romans i pel sud a través dels fenicis. Els romans varen introduir la casa de pagès voltada de conreus i els cultius mediterranis : cereals, oli i vi, com hem trobat en totes les vil•les romanes.
Els romans varen fer una gran expansió de la vinya per gran part del nostre territori. Varen ser ells també qui varen començar a etiquetar el vi. Eren unes marques a l’àmfora. Per tot Europa s’han trobat àmfores amb la marca “Laietana” que és la que ens correspon al Maresme. També amb el nom del comerciant, com C.Muci que va ser molt coneguda a finals dels s. I aC, s’han trobat àmfores molt al nord.
A les guerres de les Gal•lies els soldats de les legions i també els condemnats a galeres , bevien vi per tenir força. Un d’aquests vins era de la Laietana.
Quan varen arribar els bàrbars, el mercat del vi es va empetitir molt i en temps de l’època musulmana també perquè aquests no bevien gens de vi però es va continuar conreant perquè menjaven raïm, tot i que la població autòctona va continuar bevent-ne. També es feia arrop, amb varietats de ceps que van enriquir el producte.
A l’ Edat Mitjana es va produir com un renaixement del vi. El cristianisme s’havia expandit per tota Europa i en aquest temps, les Ordes monàstiques van fer un gran creixement. Els monestirs van ocupar tota l’Europa amb una vida molt rígida i estricta però que els permetia veure un got de vi al dia. La vida monàstica comportava el conreu de les terres, així que els monjos varen ser uns grans elaboradors de vi i derivats. Els monestirs eren centres de cultura espiritual, però també de cultures materials. Van portar noves tecnologies per la producció del vi. També era considerat un element alimentari, alguna vegada millor i més sa que l’aigua. La comarca del Priorat es va beneficiar molt amb la Cartoixa d’Escala Dei, on es va implantar la vinya el 1163 i va formar una gran zona de vi de qualitat.
En aquella època es necessitava tant de vi que fins i tot hi havia vinya a la vall d’ Aran, al Pallars Jussà i moltes altres comarques, sobre tot al llarg de la costa.
A l‘ Edat Moderna, especialment al segle XVII i XVIII la producció era molt abundant, sobretot a les comarques del camp de Tarragona, i també al Maresme, on transformaven part del vi en aiguardent i l'exportaven arreu des dels diversos ports comercials. L'avantatge de l'aiguardent respecte al vi era que es conservava molt millor i el valor afegit degut a la seva elaboració era major. S’exportava a Anglaterra, Holanda i altres països. L’aiguardent va ser la gran riquesa de Catalunya. Johan Kies cònsol d’Holanda i Joseph Slollet Cònsol d’Anglaterra van fer les primeres fassines.
Catalunya va ser una gran proveïdora d’aiguardent . Molts oficis varen sortir-ne beneficiats com vidriers, carreters, boters.... i amb els diners d’aquesta activitat es va anar gestant la revolució industrial posterior.
En el segle XIX ens varen venir moltes malures per la vinya. Totes varen venir d’ Amèrica però la pitjor la fil•loxera . No obstant, abans que a nosaltres va arribar a França. Va ser un bon moment per exportar-los-hi vi però malauradament , a la fi, també ens va arribar a nosaltres i es va enfonsar el mercat. La plaga de la fil•loxera va fer canviar totalment la industria de gran part de Catalunya i va ser una desgràcia per a moltes famílies perquè el pagès pagava l’arrendament mentre la vinya era “viva”, depenien del contracte de “rabassa morta”. Així molts amos van recuperar les terres. I algunes comarques van canviar l’ orientació comercial amb la industrialització.
Més tard vàrem replantar les vinyes amb ceps americans. A principis de segle XX es començaren a crear les cooperatives de productors de vi. Avui dia a Catalunya estem fent vins de qualitat amb les nostres varietats de sempre .
Cada D.O. busca la seva qualitat òptima amb les seves varietats.
Documentació
Tenim al nostre abast molta documentació sobre la història del vi. Molta va sorgir dels monestirs. També tenim obres literàries que ens parlen del vi i la vinya.
El Llibre dels secrets d’ Agricultura escrit per Miquel Agustí, prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà és de 1617 on es parla dels diferents tipus de raïm : moscat, monestrell, malvasia, macabeu, trobat, pansa etc..., sabem que a Mataró hi havia força producció de vi, sobre tot clarets i blancs.
L’ Acadèmia de Ciències de Barcelona ( 1764 ) ja catalogava i estudiava totes les varietats de ceps que es planten avui al Penedès.
L’ Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851) dedicà molts esforços per l’ estudi del vi i va publicar molts tractats interessants.
A la dècada del 1870, Josep Raventós amb raïms monestrell, xarel•lo, parellada i macabeu va fer les primeres ampolles de cava el 1872 . Finalment, el cava es fa amb les varietats de xarel•lo macabeu i parellada. Actualment es produeixen 240 milions d’ampolles de cava de les quals el 70 % s’exporta.
Gràcies a tota aquesta documentació sabem les varietats de vinya que hi havia a cada època i la trajectòria que ha seguit l’ elaboració del vi i la vinya a casa nostra. I al voltant del vi tenim també una gran riquesa arquitectònica : els cellers modernistes.
