El divulgador musical Joan Vives i Bellalta va aprofundir en la relació entre Wolfgang Amadeus Mozart i la maçoneria en una conferència al Foment Mataroní, descobrint una faceta poc coneguda del compositor austríac.
El passat dimecres 25 de març a les 18 h, el Foment Mataroní va acollir la conferència “Mozart i la maçoneria”, a càrrec de Joan Vives i Bellalta (Mataró, 1964), reconegut flautista de bec, locutor de Catalunya Música i divulgador musical. L’acte va proposar un viatge per la dimensió més simbòlica i ideològica de l’obra de Wolfgang Amadeus Mozart, posant el focus en la seva estreta vinculació amb les lògies maçòniques.
Vives va contextualitzar l’origen de la maçoneria moderna, nascuda a Anglaterra al segle XVIII com una associació de suport mutu vinculada a la burgesia emergent, en contraposició als poders establerts de l’aristocràcia i l’Església. En aquest marc històric, Mozart (Salzburg, 1756) va iniciar el seu contacte amb aquest món a través d’encàrrecs musicals, com el seu primer cant maçònic relacionat amb la figura de Sant Joan, símbol solar dins la tradició maçònica.
La seva implicació, però, es va fer plena a partir de la seva estada a Viena, després de ser expulsat pel bisbe Colloredo. Sota el regnat de l’emperador Josep II, favorable a les lògies, Mozart va ingressar el 1784 a la lògia “La Beneficència” i va avançar ràpidament fins a assolir el grau de mestre. Aquest període va coincidir amb la creació de bona part de la seva producció maçònica, amb obres com la cantata “L’alegria dels maçons” o diverses composicions funeràries i commemoratives per a actes de lògia.
La conferència també va abordar la influència de la maçoneria en obres cabdals com “Les noces de Figaro”, estrenada el 1786 malgrat les reticències de l’emperador, i especialment “La flauta màgica”, creada amb el seu amic Emanuel Schikaneder. Aquesta òpera està impregnada de simbolisme maçònic, amb una presència destacada del número tres i referències a rituals i figures com Isis i Osiris.
Fins als darrers dies de la seva vida, Mozart va mantenir una estreta relació amb la maçoneria, com demostren les seves últimes composicions per a cerimònies de lògia. Segons Vives, aquesta producció reflecteix no només una dimensió espiritual i simbòlica, sinó també el context convuls de l’Europa de finals del segle XVIII, marcat per ideals com “llibertat, igualtat i fraternitat”, que culminarien en la Revolució Francesa.
La conferència es va presentar, doncs, com una oportunitat única per descobrir una part menys coneguda però essencial de l’univers mozartià, de la mà d’un dels divulgadors musicals més reconeguts del país. Va presentar l’acte el Sr. Antoni Vilà, president de les Aules Sènior de Mataró.
