L’apicultor Ernest Francolí i Farré, que també és assessor del Departament del Medi de la Generalitat i tècnic superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics, va descobrir als assistents a la seva conferència una societat perfectament organitzada, que posa per davant la col·lectivitat a l’individualisme.
Francolí va començar la seva intervenció explicant als presents que és una abella, diferenciant-la d’altres insectes, especialment de la vespa. Seguidament, va diferenciar entre l’abella reina, les obreres i l’abellot, explicant de manera molt didàctica quina era la funció de cadascuna.
Com la feina de l’apicultor era la cria d’abelles i la conseqüència els productes que se n’obtenen quan la feina es fa bé. Productes que va classificar amb: mel, pol·len, cera, pròpolis, gelea reial i apitoxina.
Una curiositat de la conferència va ser la part destinada al vestuari i a les eines de l’apicultor. El fumador, el raspall amb pues de pèl de cua de cavall, el brescador, les pinces, … Van ser algunes d’aquestes eines que Francolí va mostrar als presents juntament amb el vestit, necessàriament de color blanc. Seguidament, el procés d’extracció de la mel va ser un altre punt important de tot el que va explicar.
Però si alguna cosa s’ha de destacar sobre les veritats, mentides i curiositats de les abelles, és com funciona la seva societat, en la qual tots els individus treballen pensant en la comunitat. Una cosa que la condició humana ha oblidat completament.
