Les Aules Sènior de Mataró van acollir dimecres passat, 11 de març, al Teatre del Foment Mataroní, una conferència dedicada a repassar l’evolució històrica de la Setmana Santa a la ciutat. L’acte, presentat pel president de l’entitat, Antoni Vilà, va comptar amb les intervencions de Manel Riera i Jordi Merino Noé, que van oferir una mirada complementària sobre l’origen, la transformació i la vitalitat actual d’aquesta tradició.
El Teatre del Foment Mataroní va acollir dimecres passat, a les sis de la tarda, una conferència organitzada per les Aules Sènior de Mataró sota el títol “La Setmana Santa a Mataró. Un breu repàs històric fins l’actualitat”. L’acte va ser presentat pel president de l’entitat, Antoni Vilà, i va reunir dues veus destacades vinculades a la història i la realitat actual de la celebració: Manel Riera, prior de la Venerable Congregació dels Dolors de Mataró i president del Consell General de Confraries i Germandats de l’Arxidiòcesi de Barcelona, i Jordi Merino Noé, doctor en Sociologia i professor associat a la Universitat de Girona, que va ser copresident de la Coordinadora de la Setmana Santa de Mataró..
La primera part de la conferència va anar a càrrec de Manel Riera, que va oferir una mirada històrica sobre els orígens de la Setmana Santa mataronina. Segons va explicar, les primeres manifestacions d’aquest caire a la ciutat es remunten a l’arribada del cristianisme, amb testimonis com la lauda sepulcral trobada a Santa Maria o una creu cristiana datada al segle V.
Riera va destacar que els vestigis documentals més antics de celebracions vinculades a la Setmana Santa daten del segle XVI. En aquell moment, el Dijous Sant se celebrava una processó dins de l’església per acompanyar el Santíssim, encapçalada per confraries gremials, que tenien una funció associativa vinculada al món laboral.
Amb el pas del temps, aquestes manifestacions van evolucionar. Entre els segles XVII i XVIII, per exemple, va desaparèixer aquesta pràctica inicial i es va consolidar la processó de Corpus Christi. L’any 1607 es va fundar la confraria de la Puríssima Sang, considerada la primera vinculada directament a la Setmana Santa a Mataró, amb penitents que es flagel·laven com a acte de penitència. També es documenta la processó dels disciplinats el Dijous Sant.
Durant el segle XVII, la ciutat va comptar amb una forta presència de congregacions religioses. L’any 1611 es va construir un convent a l’antiga ermita de l’Esperança —on avui hi ha la parròquia del mateix nom— i es van començar a organitzar els primers Via Crucis. Posteriorment, el 1648 es va instaurar la processó de Resurrecció el matí de Pasqua amb la Mare de Déu de l’Alegria, mentre que el Divendres Sant se celebrava la processó dels Dolors.
Altres fites destacades van ser la creació de la confraria del Sant Sepulcre de la Mare de Déu l’any 1685 i, el 1693, la fundació de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors amb els Servites, que va donar un nou impuls a les celebracions, seguint models que ja es desenvolupaven a Barcelona.
Riera també va recordar que la primera notícia de la presència dels Armats a Mataró data del 1705, pagats per la confraria de la Minerva. Entre 1720 i 1750 es van crear diverses imatges processionals vinculades als gremis professionals, conegudes gràcies a un gravat conservat procedent de l’antiga impremta de Ca l’Abadal. A finals del segle XVIII, les processons de Dijous i Divendres Sant ja estaven plenament consolidades.
La intervenció de Riera va concloure amb una projecció de fotografies que il·lustraven aquest recorregut històric.
Tot seguit va prendre la paraula Jordi Merino, que va centrar la seva exposició en l’evolució de la Setmana Santa mataronina durant els segles XX i XXI. El sociòleg va explicar els alts i baixos que ha viscut aquesta celebració en funció del context polític i social de cada època.
Segons va recordar, durant la Segona República van desaparèixer moltes imatges religioses, coincidint amb la crema d’esglésies. La recuperació es va produir als anys quaranta, en plena postguerra, en un context marcat pel franquisme i el nacionalcatolicisme.
Més endavant, als anys seixanta, la participació va experimentar una forta davallada, ja que la celebració era percebuda per part de la societat com una tradició antiquada i, al mateix temps, començava a generalitzar-se la possibilitat de viatjar durant els dies festius de Setmana Santa.
La recuperació no arribaria fins als anys vuitanta. En aquell moment, les confraries van reprendre l’activitat, tot i que la primera sortida es va haver de fer a Sant Andreu de Llavaneres, ja que inicialment no es va autoritzar a Mataró. Posteriorment, les processons van tornar a la ciutat, en un primer moment al marge de l’estructura eclesiàstica i més endavant amb la participació de l’Església.
Actualment, la Setmana Santa de Mataró compta amb onze passos que surten en processó el Divendres Sant i amb més de cinquanta actes organitzats per les confraries al llarg de les diferents jornades. A més de la processó central, també se celebren diverses processons als barris de la ciutat, fet que demostra la vitalitat i l’arrelament d’aquesta tradició.
La conferència va permetre als assistents conèixer amb detall l’evolució històrica i social d’una celebració que, al llarg dels segles, ha esdevingut un dels elements més significatius del patrimoni cultural i religiós de Mataró.
14 de març de 2026
