Nicolau Guanyabens ofereix una mirada històrica sobre l’origen, la consolidació i la renovació de la Festa Major de Mataró en una conferència organitzada per les Aules Sènior de Mataró.
El passat dimecres 27 de maig, a les sis de la tarda, el Foment Mataroní va acollir la conferència “Les Santes. De la festa barroca a la festa Patrimonial d’Interès Nacional”, a càrrec de l’historiador i arxiver Nicolau Guanyabens i Calvet. L’acte, organitzat per les Aules Sènior de Mataró, va ser presentat i moderat per Antoni Vilà, president de l’entitat.
En iniciar la seva intervenció, Guanyabens va agrair la invitació de les Aules Sènior i va oferir un extens recorregut per la història de Les Santes, una celebració profundament arrelada a la identitat mataronina. El conferenciant va recordar que l’any 1682 van arribar a Mataró les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana procedents de Sant Cugat del Vallès, fet que va contribuir decisivament a impulsar la devoció popular envers les dues patrones de la ciutat.
Segons va explicar, les celebracions dedicades a les Santes van adquirir ràpidament un protagonisme superior al d’altres festivitats existents. El fet que Juliana i Semproniana fossin considerades filles de Mataró, verges i màrtirs dels primers temps del cristianisme, les convertia en unes patrones ideals, defensades i estimades per la ciutadania.
Guanyabens va destacar algunes de les principals fites històriques de la festa. Així, va recordar que l’any 1697, abans fins i tot de l’arribada de les relíquies a la ciutat, ja s’havia celebrat el primer ofici religiós en honor de les Santes. Posteriorment, el 1711 es va construir el primer altar dedicat a les patrones i, el 1722, al carrer d’en Pujol s’hi va instal·lar una fornícula amb la imatge de les dues santes.
Durant la conferència també va explicar com la celebració va adoptar el model de les festes barroques del Corpus al segle XVIII, configurant bona part dels elements festius que han arribat fins als nostres dies. En aquest sentit, va remarcar la importància de l’any 1851, quan l’Ajuntament va assumir el disseny de la festa incorporant tres nous gegants —després de la desaparició dels anteriors—, sis nans i la tradicional Dormida. Dos anys més tard, el Vaticà va reconèixer oficialment el patronatge de les Santes sobre la ciutat.
El conferenciant va dedicar igualment una part de la seva exposició a la declaració de Les Santes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010, una distinció que reconeix el seu valor cultural i patrimonial, amb especial atenció a elements singulars com els gegants i la Missa de Glòria de mossèn Manuel Blanc.
En la darrera part de la conferència, Nicolau Guanyabens va recordar la campanya “De les Santes fem-ne Festa Major”, impulsada entre els anys 1973 i 1976 per un grup de joves vinculats al Foment Mataroní. Aquella iniciativa va generar un ampli debat ciutadà sobre el model de festa i va esdevenir decisiva en la seva renovació. De fet, el primer ajuntament democràtic sorgit després de la dictadura va encarregar a aquest mateix col·lectiu l’organització de la celebració de l’any 1979.
L’acte va permetre als assistents aprofundir en la història i l’evolució d’una de les manifestacions culturals més emblemàtiques de Mataró, tot posant en valor el paper de Les Santes com a element essencial del patrimoni festiu i de la identitat col·lectiva de la ciutat.
