La historiadora de l’art Carme Aixalà va impartir dimecres passat, 21 de gener, la conferència “El Monestir de Pedralbes, 700 anys d’història”, una sessió dedicada a repassar la trajectòria històrica, artística i patrimonial d’un dels conjunts monàstics més emblemàtics de Barcelona.
Dimecres passat, 21 de gener, va tenir lloc, en el marc de la programació de les Aules Sènior de Mataró, la conferència “El Monestir de Pedralbes, 700 anys d’història”, finalment a càrrec de la Sra. Carme Aixalà Fàbregas, historiadora de l’art i tècnica de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). La sessió va substituir la conferència inicialment prevista a càrrec de la Sra. Anna Castellano i va oferir una visió detallada i rigorosa sobre l’evolució històrica del monestir.
Carme Aixalà, responsable des del 2009 de la gestió de les col·leccions del Museu del Monestir de Pedralbes, va impartir una extensa i documentada conferència que va servir també com a complement de la visita organitzada per les Aules Sènior de Mataró el proper 30 de gener. Durant la seva intervenció, va recordar que la commemoració dels 700 anys de la fundació del monestir s’estendrà al llarg de 13 mesos, del març de 2026 al maig de 2027, un període simbòlic que evoca el temps transcorregut entre la col·locació de la primera pedra i l’arribada de les primeres religioses.
La ponent va repassar els orígens del monestir, fundat l’any 1326 per la reina Elisenda de Montcada i Pinós, amb el suport del rei Jaume II, i habitat des dels seus inicis per monges clarisses, orde fundat per Santa Clara d’Assís. El monestir s’inaugurà el 3 de maig de 1327 i va desenvolupar-se sota la forta influència de la reina, que, un cop vídua, va residir en un palau adjacent al cenobi i en va marcar els primers anys d’existència.
La conferència va posar èmfasi en l’evolució històrica del monestir, des de la seva consolidació durant els segles XIV i XV fins als períodes de crisi dels segles moderns, les reformes impulsades per Ferran el Catòlic i el procés de recuperació patrimonial iniciat al segle XIX. També es va destacar la relació del monestir amb la ciutat de Barcelona, restablerta formalment l’any 1972 amb la creació del museu.
Finalment, Carme Aixalà va destacar el valor arquitectònic del conjunt, especialment el claustre, un dels més grans d’Europa, així com espais emblemàtics com la sala capitular, la sala de l’Àngel, el refetor, la infermeria o la capella de Sant Miquel. Una conferència que va permetre aprofundir en set segles d’història viva i en la importància del Monestir de Pedralbes com a element clau del patrimoni cultural català.
