La pintora i escultora Mariona Millà i Salinas ofereix una conferència magistral sobre l’evolució de la pintura mural, des del romànic fins a l’art urbà contemporani, en un acte organitzat per les Aules Sènior de Mataró.
El passat 18 de febrer de 2026, el Foment Mataroní va acollir la conferència “Pintures murals de grans dimensions. Des dels murals medievals als grafittis actuals, atrevits i reivindicatius”, organitzada per les Aules Sènior de Mataró i presentada pel seu president, el Sr. Antoni Vilà i Alsina. La ponència va anar a càrrec de la reconeguda artista Mariona Millà i Salinas, pintora, escultora i il·lustradora amb una trajectòria expositiva iniciada l’any 1975 a galeries i museus de Catalunya i diversos països europeus.
Un recorregut històric pels grans murals
La conferenciant va proposar un viatge a través del temps per descobrir tècniques, materials i grans exemples de la pintura mural.
Els orígens medievals
El punt de partida va ser el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, del segle XII, actualment conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Millà va explicar detalladament la tècnica del fresc —amb capes de calç i sorra aplicades directament al mur— i la impossibilitat de rectificar un cop perfilat en negre. També va fer un parèntesi per parlar dels pigments minerals, del vermell obtingut de la cotxinilla, dels pans d’or i de l’ús de coles naturals.
Es van projectar imatges de l’arrencada dels murals romànics entre 1919 i 1923, una operació clau per preservar aquest patrimoni.
Del segle XIX al Modernisme
Entre els artistes destacats, es va abordar la monumental La batalla de Tetuan de Marià Fortuny, també conservada al MNAC, posant en relleu el contrast amb la minúscula i detallista La Vicaria.
En l’àmbit local, es va destacar el conjunt barroc de la Capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró, obra d’Antoni Viladomat, amb una combinació de pintura al fresc i a l’oli.
L’art mural al segle XX
La conferència va continuar amb els murals de mosaic de Joan Miró, com el de l’aeroport de Barcelona, destacant les variacions tonals de les rajoles cuites al forn i la seva generositat en signar conjuntament els tapissos amb els seus col·laboradors.
També es va fer referència a la cúpula de l’Òpera Garnier de París, obra de Marc Chagall, exemple de muralisme monumental d’abast internacional.
Menció especial va merèixer el Guernica de Pablo Picasso, creat el 1937 arran del bombardeig de la ciutat basca. Millà va recordar que l’obra, concebuda en blanc i negre a partir de fotografies de premsa, va retornar a Espanya el 1981 en l’operació anomenada “Operación Cuadro Grande” i actualment es pot visitar al Museu Reina Sofia de Madrid.
La contemporaneïtat: textures, esgrafiats i art urbà
Ja en l’època contemporània, es va destacar la intervenció de Miquel Barceló a la cúpula de la seu de l’ONU a Ginebra, amb les seves impactants textures i estalactites de color, així com la ceràmica mural —anomenada “pell ceràmica”— de la Capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca.
La tècnica de l’esgrafiat també va ser explicada amb l’exemple del mural del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, obra de Picasso.
En l’àmbit urbà, la ponent va posar en relleu el Mural del Petó de Barcelona, elaborat a partir de petites fotografies impreses en ceràmica mitjançant la tècnica del transfer. I, inevitablement, va aparèixer la figura enigmàtica de Banksy, símbol de l’art mural reivindicatiu contemporani.
També es va fer referència al municipi de Penelles (Lleida), convertit en referent del muralisme rural amb grans pintures acríliques que transformen l’espai públic.
Un final creatiu i participatiu
Com a cloenda, Mariona Millà va sorprendre el públic amb una demostració en directe: un dibuix de la façana de l’Ajuntament al qual va incorporar retalls d’altres murals comentats durant la sessió, sintetitzant així, de manera visual i creativa, tot el recorregut històric exposat.
La conferència va ser una celebració de l’art mural com a expressió artística, social i reivindicativa, capaç de travessar segles i continuar dialogant amb el present.
