La historiadora i especialista en cultures precolombines Ariadna Baulenas va apropar als socis i sòcies de les Aules a una de les descobertes arqueològiques més importants del continent americà.
La Sala Gran del Foment Mataroní va acollir dimecres una nova conferència organitzada per les Aules Sènior de Mataró, en el marc de la seva activitat d’Extensió Universitària tutelada per la Universitat Pompeu Fabra (UOF). Prop de dues-centes persones van assistir a la conferèncias “El senyor de Sipan: el Tutankhamon d’Amèrica”, impartida per la doctora Ariadna Baulenas i Pubill, una de les principals especialistes catalanes en cultures americanes antigues.
L’acte, presentat i moderat pel president de les Aules Sènior de Mataró, Antoni Vilà, va permetre als assistents descobrir la transcendència d’una de les troballes arqueològiques més espectaculars del segle XX: la tomba intacta del Senyor de Sipan, descoberta a la costa nord del Perú i considerada per molts experts l’equivalent americà de la tomba de Tutankhamon per la seva riquesa i el seu excepcional estat de conservació.
Durant la conferència, Baulenas va situar els assistents en el context de la cultura moche, una de les civilitzacions més destacades de l’antic Perú, desenvolupada entre els segles I i IX de la nostra era en un territori desèrtic però extraordinàriament fèrtil gràcies a sofisticats sistemes d’irrigació. La ponent també va recordar la tasca pionera d’investigadors com Rafael Larco Hoyle i, especialment, l’arqueòleg Walter Alva, responsable de les excavacions que van revelar al món la magnificència de Sipan.
Amb una exposició rigorosa però alhora amena i entenedora, la doctora Baulenas va descriure amb detall els nombrosos objectes d’or, plata, turqueses, ornaments i peces cerimonials trobats a la tomba. Aquests elements testimonien el poder polític i religiós del Senyor de Sipan i ofereixen una valuosa informació sobre les creences, l’organització social i els rituals funeraris de la cultura moche.
La conferenciant també va explicar la presència de diversos individus sacrificats expressament per acompanyar el governant en el seu viatge al més enllà, un fet que evidencia la complexitat de les estructures de poder i de les concepcions religioses d’aquella societat.
Un altre dels aspectes destacats de la xerrada va ser la importància de la ceràmica com a font de coneixement històric. En una cultura que no disposava d’escriptura, les representacions ceràmiques esdevenen un autèntic llenguatge visual que permet als investigadors reconstruir la vida quotidiana, les activitats econòmiques, les cerimònies i les relacions socials dels pobles andins prehispànics.
La sessió es va cloure amb una reflexió sobre la repercussió científica, social i cultural de les descobertes de Sipan, que han contribuït decisivament a revalorar el patrimoni arqueològic del Perú i a reforçar el coneixement internacional sobre les grans civilitzacions americanes anteriors a l’arribada dels europeus.
L’interès i l’atenció del públic van confirmar, una vegada més, l’encert de la programació de les Aules Sènior de Mataró, que continuen oferint propostes de gran qualitat acadèmica i divulgativa per fomentar el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida.
