El periodista i viatger Toni Arbonés va oferir una conferència apassionant sobre Eslovènia, un país petit però ple de contrastos, en una xerrada organitzada per Aules Sènior de Mataró al Foment Mataroní.
El dimecres 14 de gener, el Foment Mataroní va acollir la conferència “Eslovènia, un país entre dos mons”, a càrrec del periodista Toni Arbonés i Petit (Barcelona, 1960), director i presentador del programa Els viatgers de la Gran Anaconda de Catalunya Ràdio i redactor d’informació internacional d’aquesta emissora. L’acte, organitzat per Aules Sènior de Mataró, va portar el públic a descobrir un país tan desconegut com sorprenent.
D’entrada, el títol de la conferència podria fer pensar en les diverses influències culturals d’un país que no va assolir la independència fins al 1991, després de separar-se de l’antiga Iugoslàvia. Tanmateix, Arbonés va revelar que els “dos mons” als quals fa referència el títol són el món de la superfície i el món subterrani, ja que Eslovènia compta amb més de 12.000 coves, tot i que només 22 són visitables.
Pel que fa al món de la superfície, el conferenciant va fer un ampli recorregut pels principals punts d’interès d’un país d’uns dos milions d’habitants, amb una extensió equivalent a dues terceres parts de Catalunya, el tercer amb més superfície forestal d’Europa i conegut també com a terra de castells. El viatge va començar a Ljubljana, la capital, marcada per dos grans terratrèmols els anys 1511 i 1895. De la ciutat en destaquen el nucli històric de vianants, els carrers empedrats, la catedral barroca, diversos edificis d’Art Nouveau i el drac, símbol nacional vinculat a la llegenda de Jàson i els Argonautes.
La ruta va continuar per Ptuj, ciutat medieval famosa pel seu carnaval, amb una rica combinació d’estils gòtic, barroc i renaixentista, i un monestir amb més de set segles d’història. A Maribor, la segona ciutat del país, Arbonés va destacar les vinyes de més de 400 anys d’antiguitat —rècord Guinness— i el celler més antic d’Europa, fundat el 1847. Tot i la seva escassa línia de costa, Eslovènia compta amb ciutats destacades al golf de Trieste, com Koper, Isola i Piran, fortament influenciades pels cinc segles de dominació veneciana. Especial menció mereixen les salines de Piran, on encara avui s’extreuen de manera tradicional unes 2.000 tones anuals de sal i que acullen fins a 270 espècies d’aus.
El nord del país està dominat pels Alps, amb el Triglav com a cim més alt (2.864 metres), coronat per la torre Aljaž del 1895. Aquesta muntanya, comprada simbòlicament per un florí, és avui un dels grans símbols nacionals i apareix a la bandera del país. A la zona també hi trobem el castell de Bled, el més antic del país, i el espectacular castell de Predjama, el més gran del món integrat dins d’una muntanya, situat dalt d’un penya-segat de 123 metres.
Aquest entorn permet endinsar-se en el segon gran món d’Eslovènia: el subterrani. El karst de roca calcària que s’estén per la regió ha afavorit la formació de coves monumentals. Entre les més destacades hi ha la cova de Postojna, la segona més llarga del país, amb 14 quilòmetres i quatre nivells d’alçada, de la qual se’n poden visitar uns cinc quilòmetres, quatre amb tren elèctric. La cova acull la sala subterrània més gran del món, amb capacitat per a 10.000 persones, on s’hi representa un pessebre vivent amb més de 500 actors.
També va sorprendre el públic l’antiga mina de plom i zinc de Mežica, reconvertida en un espai visitable amb recorreguts en caiac i bicicleta especial de mina, coneguda com el Black Hole, amb cinc nivells i un desnivell de 150 metres. Finalment, Arbonés va destacar les coves de Škocjan, que alberguen el canó fluvial subterrani més gran del món, de 3,5 quilòmetres de llarg, fins a 60 metres d’amplada i més de 140 metres d’alçada. Dels 2,5 quilòmetres visitables, amb prop de 1.000 esglaons, se’n coneixen unes 200 criatures que hi habiten.
La conferència va concloure amb la idea que Eslovènia és, sens dubte, un país fascinant situat entre dos mons, ple de paisatges, història i fenòmens naturals que deixen empremta en tots els qui el descobreixen.
