HISTÒRIA
Marta Aldomà i Boquet
Llicenciada en Humanitats (UPF) i en Relacions Internacionals (UOC), té dos Màsters en polítiques de la Unió Europea – Universitat d’Amsterdam i Universitat Lliure de Brussel·les-, on s’especialitzà en política econòmica i mediambiental de la UE. A Brussel·les, ha treballat al Parlament Europeu, on ha adquirit experiència en l’anàlisi de la política i estratègia europees en matèria d’energia, tecnologia, innovació i canvi climàtic. Actualment, treballa gestionant fons i projectes europeus Anteriorment, treballà al Departament d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. També està involucrada en la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu Barcelonès
Data: 18 de març 
Hora: 18 a 19 h 
Lloc: Foment Mataróni, carrer Nou, 11
SINOPSI
Al llarg de la història, la humanitat ha aixecat murs físics -de pedra, de ferro o de formigó-, però també murs mentals, culturals i simbòlics. Des de les primeres muralles de Jericó al neolític fins a les tanques actuals entre els Estats Units i Mèxic, o el mur de Cisjordània, els murs han servit tant per protegir, per definir qui som i per excloure l’ “altre”.
Així, els murs no són només estructures físiques, sinó també manifestacions del nostre inconscient col·lectiu, de les nostres pors i de les nostres decisions polítiques; tant a l’esplendorosa Atenes antiga com a la encara recent Guerra Freda.
Després de plantejar-nos què és un mur i perquè la nostra societat tendeix a aixecar-ne -en lloc de destruir-ne-, farem un viatge històric pels murs més emblemàtics de la nostra història: muralles antigues i medievals com la Muralla Xinesa, fronteres de l’edat moderna -entre elles el primer gueto jueu a Venècia-, els murs ideològics del segle XX com el de Berlín, i els murs contemporanis, tan visibles i invisibles, que ens envolten avui. Per cloure, veurem com l’art ha esdevingut una eina per qüestionar, humanitzar i trencar murs; i començar a construir ponts.
