ARQUITECTURA
Carme Aixalà Fàbregas
Llicenciada en Geografia i Història i Grau en Història de l’art (Universitat de Barcelona). Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. (Universitat de Barcelona).
Des del 2009 és tècnic de l’ICUB, responsable de la gestió de les col·leccions del Museu del Monestir de Pedralbes.
S’ha especialitzat en orfebreria litúrgica medieval arran de la tesina de llicenciatura. També en l’inventari de béns immobles i mobles col·laborant amb la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i amb l’Oficina de Patrimoni Cultural i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Com a responsable de la gestió de les col·leccions del monestir de Pedralbes, coordina el registre i la documentació de les col·leccions, el préstec d’obres i l’organització del servei de Conservació preventiva i restauració. Així mateix treballa en la recerca històrica del monument conjuntament amb la direcció del museu.
Ha estat també co-comissària de les exposicions Patrimoni en Temps de Guerra (2014) i de Dones Silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu (1868-1916) al monestir de Pedralbes (2016) i ha esta responsable de la gestió de les exposicions fins l’any 2021.
Ha publicat en catàlegs d’exposició com Pedralbes els Tresors del Monestir (2005) i és coautora dels llibres Monestir de Pedralbes. República, Guerra i Patrimoni (2014), Dones silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu (1868-1916) al monestir de Pedralbes i Guia del Monestir de Pedralbes (2022). Així mateix ha participat en publicacions i conferències relacionades amb el patrimoni artístic i documental durant al Guerra civil espanyola i sobre el patrimoni del monestir de Pedralbes.
Data: 21 de gener 
Hora: 18 a 19 h 
Lloc: Foment Mataróni, carrer Nou, 11
SINOPSI
Erigit per la reina Elisenda de Montcada i de Pinós, el Monestir de Santa Maria de Pedralbes, s’aixeca imponent des del segle XIV als peus de la muntanya de Collserola constituint un excepcional conjunt arquitectònic representatiu de l’art gòtic català. Un reducte de pau, tranquil·litat i serenor dins una gran ciutat com és Barcelona.
Aquest 2026 farà 700 anys de la col·locació de la primera pedra a la capçalera de l’església i durant tots aquests segles, el monestir, ha estat exponent inalterable de la historia, l’espiritualitat i la quotidianitat de la comunitat religiosa que hi ha viscut de manera gairebé ininterrompuda.
Si bé podem considerar que el monestir de Pedralbes ha gaudit d’una considerable fortuna històrica quant a la conservació es refereix, ni els seus murs, ni els espais, ni el patrimoni artístic han estat aliens al pas del temps. Ans al contrari, constitueixen el testimoni i el reflex dels esdeveniments viscuts i de les necessitats de la comunitat que l’ha habitat. Avui dia, el monestir és un conjunt medieval en essència però reformat i adaptat als requeriments de la vida comunitària i a les modes dels períodes artístics de cada època.
Així doncs, avui parlarem de com es va desenvolupar la construcció d’aquest cenobi des de la fundació medieval fins els nostres dies, incidint en les etapes que considerem més destacables, de quines eren les principals estances que el conformaven, de com s’organitzava la vida en comunitat, de la relació amb la ciutat de Barcelona i de com Pedralbes afronta el futur.
