El reconegut antropòleg va oferir una conferència sobre la història, les tradicions i la identitat del poble inuit, així com sobre les aspiracions d’autogovern i independència de Groenlàndia. La sessió va despertar un gran interès entre el públic i va coincidir amb la publicació del seu nou llibre, Dones inuit. Un viatge a l’Àrtic.
Mataró, 17 d’octubre de 2026
La Sala Gran del Foment Mataroní va acollir dimecres 14 d’octubre la segona conferència del curs 2026-2027 de les Aules Sènior de Mataró d’Extensió Universitària. Sota el títol «Groenlàndia i la identitat inuit, cap a un estat propi avui?», l’antropòleg Francesc Bailón Trueba va oferir una aproximació a la història i la realitat contemporània de l’illa més gran del món, amb especial atenció a la identitat cultural del poble inuit i al seu futur polític.
Presentat pel president de l’entitat, Antoni Vilà, el conferenciant va captar l’atenció d’un nombrós públic, que va seguir la intervenció amb interès durant tota la sessió.
Llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona, Francesc Bailón és un dels principals especialistes en cultura inuit. Des de 1997 estudia els pobles de l’Àrtic i ha participat en nombroses expedicions, documentals i projectes culturals. Professor, investigador i autor de diversos llibres sobre els inuit, Groenlàndia i Mongòlia, ha col·laborat amb mitjans com National Geographic i Sàpiens. El 2020 va rebre el premi Manuel Iradier en reconeixement a la seva trajectòria.
Una història marcada pels contactes i les colonitzacions
Al llarg de la conferència, Bailón va recórrer els principals episodis de la història de Groenlàndia, des dels primers assentaments humans fins a l’actualitat. Amb més de 2,1 milions de quilòmetres quadrats de superfície, l’illa ha estat habitada per diferents pobles àrtics al llarg dels segles.
El conferenciant va explicar l’arribada dels víkings, al segle X, vinculada a figures com Erik el Roig, i la posterior desaparició dels seus assentaments. També va abordar la presència dels avantpassats dels inuit, procedents de la cultura Thule, i l’inici de la colonització moderna danesa al segle XVIII, amb l’arribada del missioner Hans Egede el 1721.
El relat històric va posar de manifest com els contactes amb els europeus i les successives polítiques de colonització van transformar profundament la societat groenlandesa. Un dels moments determinants va ser el 1953, quan Groenlàndia va deixar de tenir estatus colonial i es va integrar formalment al Regne de Dinamarca. Aquest canvi, però, no va posar fi a les reivindicacions d’una major capacitat de decisió per part de la població local.
La identitat inuit i el camí cap a l’autogovern
Més enllà de la història política, Bailón va dedicar una part important de la seva intervenció a les tradicions, els costums, les creences i les formes de vida del poble inuit. La seva exposició va contribuir a apropar els assistents a una cultura sovint coneguda a través d’imatges estereotipades, però que disposa d’una identitat pròpia, una història rica i una gran capacitat d’adaptació als canvis socials i econòmics.
La qüestió de l’autogovern va ocupar un lloc central en la conferència. El 1979, Groenlàndia va aconseguir el primer règim d’autonomia, que li va permetre assumir competències pròpies. Posteriorment, el referèndum del 25 de novembre de 2008 va representar un nou pas endavant: el 75,5% dels votants es va pronunciar a favor d’un autogovern ampliat, que va entrar en vigor el juny de 2009.
Aquest procés ha reforçat les aspiracions d’autodeterminació de Groenlàndia, tot i que la independència continua sent una qüestió oberta, condicionada per factors polítics, econòmics i socials. La relació amb Dinamarca i el control dels recursos propis formen part d’un debat que continua definint el futur de l’illa.
En aquest context, el conferenciant també va fer referència a l’interès manifestat per Donald Trump per Groenlàndia i va qüestionar les motivacions estratègiques i militars que hi ha darrere de les pretensions nord-americanes. La seva intervenció va posar sobre la taula la importància geopolítica creixent de l’Àrtic i el risc que els interessos de les grans potències passin per davant de la voluntat de la població groenlandesa.
Un nou llibre dedicat a les dones inuit
La jornada va tenir també un component literari. Coincidint amb la conferència, Francesc Bailón va anunciar la publicació del seu nou llibre, Dones inuit. Un viatge a l’Àrtic, una obra que apropa els lectors a la realitat de les dones inuit, conegudes en la seva llengua com a arnat.
El llibre reivindica el seu paper en la societat contemporània i mostra com afronten els canvis del món actual sense renunciar a les tradicions i als trets culturals que defineixen la seva identitat.
Amb aquesta conferència, les Aules Sènior de Mataró continuen desenvolupant el seu programa de divulgació cultural i universitària, oferint a la ciutadania oportunitats per aprofundir en el coneixement de diferents pobles, cultures i realitats internacionals. La bona resposta del públic confirma l’interès per unes sessions que combinen actualitat, història i reflexió crítica.
