La catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona va oferir una conferència a les Aules Sènior de Mataró sobre les possibilitats de l’edició genètica, els avenços de la medicina i els interrogants ètics que obre la transformació de la nostra espècie.
Mataró, 20 de novembre de 2026
El Teatre del Foment Mataroní va acollir dimecres 18 de novembre una nova conferència del programa de les Aules Sènior de Mataró, protagonitzada per Gemma Marfany Nadal, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i destacada investigadora en l’àmbit de les malalties rares hereditàries de la visió. Sota el títol «Humans 2.0: modificarem l’espècie humana?», la conferenciant va conduir els assistents per un recorregut apassionant pels avenços de la genètica i les possibilitats que la ciència obre per intervenir en el futur de la humanitat.
L’acte va ser presentat pel president de les Aules Sènior, Antoni Vilà, que va donar la benvinguda a la conferenciant i als assistents.
Gemma Marfany, especialista en genètica molecular, teràpia gènica, diagnòstic genètic i bioètica, va recuperar alguns dels conceptes fonamentals que ja havia exposat en una conferència anterior a les Aules Sènior, l’octubre de 2025, dedicada a l’ADN, «el més íntim que tenim». En aquesta ocasió, però, va anar un pas més enllà per abordar les possibilitats de modificar la informació genètica i les conseqüències que això pot tenir per a la nostra espècie.
La conferenciant va explicar de manera entenedora què és l’ADN, el gran manual d’instruccions que conté la informació necessària per al funcionament dels éssers vius i que s’escriu amb quatre lletres: A, T, C i G. També va introduir els conceptes de gens i cromosomes, explicant com les variacions o alteracions en la informació genètica poden determinar característiques dels individus i, en alguns casos, provocar malalties hereditàries.
Un dels aspectes més suggeridors de la conferència va ser constatar la rapidesa amb què avança la investigació científica. Tecnologies que fa només deu anys semblaven pròpies de la ciència-ficció són avui una realitat. En aquest context, Marfany va parlar de l’eina CRISPR, una tecnologia que permet editar l’ADN amb una precisió extraordinària i que obre noves perspectives per al tractament de determinades malalties genètiques.
Aquestes possibilitats apunten cap a una medicina cada vegada més personalitzada, capaç d’adaptar els tractaments a les característiques genètiques de cada persona. Però també plantegen preguntes de gran transcendència: fins on podem arribar en la modificació del nostre patrimoni genètic? Què és possible fer i què seria convenient fer?
Precisament, la reflexió sobre les implicacions ètiques de la manipulació genètica va ocupar una part destacada del tram final de la conferència. Una qüestió que va anar més enllà de l’àmbit estrictament científic i que va convidar els assistents a plantejar-se la responsabilitat que comporten unes decisions que poden afectar no solament els individus actuals, sinó també les generacions futures.
La conferència va deixar, així, una reflexió oberta i de gran actualitat: la ciència ens ofereix eines cada vegada més poderoses per transformar la vida, però és la societat qui ha de decidir com i amb quins límits vol utilitzar-les.
Una vegada més, les Aules Sènior de Mataró van oferir als seus associats i al públic assistent una oportunitat per apropar-se al coneixement científic, comprendre els grans canvis del nostre temps i participar en un debat que, sens dubte, ens afecta a tots.


