L’expert en astronomia repassa a les Aules Sènior la cursa espacial, les grans fites de la humanitat i els nous reptes d’exploració lunar.
El passat dimecres 6 de maig, el Foment Mataroní va acollir la conferència “L’aventura de la Lluna”, organitzada per les Aules Sènior de Mataró i presentada pel president de l’entitat, el Sr. Antoni Vilà. La sessió va anar a càrrec del prestigiós divulgador científic Joan Anton Català i Amigó, que va oferir una apassionant mirada sobre la història, la ciència i el futur de l’exploració lunar.
Amb una extensa trajectòria professional i acadèmica, Joan Anton Català compta amb més de 30 anys d’experiència en el món empresarial i tecnològic, havent estat director de comunicacions i noves tecnologies al Centre Informàtic de la Generalitat. Format tècnicament a IBM, és PDG per l’IESE i ha cursat el programa “Leading Execution” a la Wharton School de la Universitat de Pennsylvania. També és màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat Internacional de València i llicenciat en Ciències Químiques, especialitat Quàntica, per la Universitat de Barcelona. A més, col·labora setmanalment al programa “El Suplement” de Catalunya Ràdio amb la secció “La Terra és plana” i és autor de diversos llibres de divulgació científica.
Des de l’inici de la conferència, el ponent va advertir que es tractaria d’una sessió amb un fort component històric. Català va explicar que el gen explorador de la humanitat és el que ha impulsat sempre l’ésser humà a anar més enllà, fet que va desembocar en la coneguda cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
La conferència va repassar els grans moments d’aquesta competició tecnològica i política: el llançament de l’Sputnik I l’octubre de 1957, la gossa Laika com a primer ésser viu a l’espai, el fracàs del coet Vanguard nord-americà i, finalment, l’arribada del primer humà a l’espai, Yuri Gagarin, l’abril de 1961.
Català va contextualitzar aquests esdeveniments en plena Guerra Freda, destacant el famós discurs del president John F. Kennedy comprometent-se a portar un home a la Lluna abans d’acabar la dècada dels seixanta. També va recordar els accidents tràgics de les missions Apollo I i Soyuz I, fruit de la pressió política i tecnològica del moment.
El conferenciant va remarcar l’enorme esforç econòmic i humà que els Estats Units van dedicar al projecte Apollo, amb més del 4,5% del pressupost nacional i més de 400.000 persones treballant-hi durant els anys més intensos de la cursa espacial.
Un dels moments més destacats de la sessió va ser el relat de l’arribada de l’Apollo XI a la Lluna, el juliol de 1969. Català va compartir curiositats poc conegudes, com el fet que Neil Armstrong no havia de ser inicialment el primer a trepitjar la superfície lunar, o que Buzz Aldrin va solucionar una avaria crítica amb el seu bolígraf per poder garantir el retorn a la Terra.
També es va recordar la dramàtica missió de l’Apollo XIII l’any 1970 i el final del programa lunar amb l’Apollo XVII, el 1972. Tot i això, el ponent va voler reivindicar les nombroses fites assolides per la Unió Soviètica, com ara la primera dona a l’espai, el primer passeig espacial i la primera estació espacial.
En la segona part de la conferència, Joan Anton Català va aprofundir en aspectes científics relacionats amb la Lluna. Va destacar la singularitat de la seva mida respecte a la Terra, un cas excepcional dins del sistema solar. Segons la teoria més acceptada, la Lluna es va formar després de l’impacte d’un objecte de la mida de Mart contra la Terra primitiva, un xoc colossal que també va provocar la inclinació de l’eix terrestre i, conseqüentment, l’existència de les estacions i de la vida tal com la coneixem.
El ponent també va explicar el paper fonamental de la Lluna en les marees i la seva influència decisiva en l’evolució de la vida al nostre planeta.
Finalment, Català va abordar el nou escenari de la cursa espacial actual, protagonitzada principalment pels Estats Units i la Xina. Va destacar que el gegant asiàtic és l’únic país que ha aconseguit portar mostres lunars de retorn a la Terra recentment i que ja treballa en futurs projectes de bases lunars construïdes amb impressió 3D. Per la seva banda, la NASA prepara el programa Artemis amb l’objectiu de tornar a enviar humans a la Lluna l’any 2028 i establir-hi una estació amb energia nuclear la pròxima dècada.
La conferència va despertar un gran interès entre els assistents, que van seguir amb atenció una exposició rigorosa, divulgativa i plena d’anècdotes sobre una de les aventures més extraordinàries de la humanitat.
8 de maig de 2026
