El flautista de bec i divulgador musical va repassar l’evolució d’aquest gènere líric, des dels seus orígens al segle XVII fins a les seves diverses expressions al llarg dels segles, en una conferència celebrada al Foment Mataroní.
Mataró, 25 d’octubre de 2026
El Teatre del Foment Mataroní va acollir dimecres 21 d’octubre, a les sis de la tarda, la conferència «Un viatge per la història de la sarsuela», a càrrec de Joan Vives Bellalta, flautista de bec, professor i reconegut divulgador musical. L’activitat, organitzada per les Aules Sènior de Mataró, va oferir als assistents un recorregut per la història d’un gènere que combina música i teatre i que ha tingut un paper destacat en la tradició musical hispànica.
La presentació va anar a càrrec d’Antoni Vilà, president de les Aules Sènior, que va donar la benvinguda al conferenciant i es va referir a ell com un «amic de tots i totes», en una mostra de proximitat i reconeixement a la seva trajectòria i a la seva vinculació amb la vida cultural de Mataró.
Dels orígens cortesans al gènere popular
Durant la intervenció, Joan Vives va explicar que els orígens de la sarsuela es remunten al segle XVII, vinculats al Palacio de la Zarzuela, construït per Felip IV el 1627. En aquell entorn cortesà es representaven obres que combinaven música, text i escenificació, una fórmula que acabaria donant nom al gènere.
Entre els autors destacats d’aquesta primera etapa hi ha Lope de Vega i Pedro Calderón de la Barca. Vives va fer referència a La selva sin amor (1627), de Lope de Vega, considerada una de les primeres experiències operístiques en llengua castellana, i a El golfo de las sirenas (1657), de Calderón de la Barca, dues obres representatives de les primeres manifestacions d’aquest teatre musical.
La conferència va continuar amb un repàs de les transformacions que va experimentar la sarsuela al llarg dels segles. El conferenciant va abordar l’evolució de les formes musicals i escèniques que hi van contribuir, des de les seguidilles fins a la tonadilla, desenvolupada aproximadament entre 1750 i 1820, caracteritzada per les seves cançons i escenes breus.
També va destacar l’evolució del gènere durant el segle XIX, amb la consolidació de les iniciatives artístiques i l’aparició del género chico, especialment popular entre les dècades de 1880 i 1900. El recorregut va permetre entendre com la sarsuela es va adaptar als gustos i als canvis socials de cada època, fins a incorporar expressions en llengua catalana.
Un patrimoni musical que forma part de la nostra cultura
Joan Vives també va reflexionar sobre la pèrdua progressiva de protagonisme de la sarsuela com a espectacle viu a partir de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), tot assenyalant que les obres més cèlebres del repertori són anteriors a aquest període.
La sessió va posar en relleu la importància de conèixer i preservar aquest patrimoni musical, així com d’entendre la relació entre la música, el teatre i el context històric en què es van crear les obres.
Una trajectòria vinculada a la divulgació musical
Joan Vives Bellalta compta amb una dilatada trajectòria com a intèrpret de flauta de bec, professor i divulgador especialitzat en música antiga. L’any 1981 va impulsar la Setmana de Música Antiga de Mataró, de la qual continua exercint la direcció artística. Des del 1987 col·labora amb Catalunya Música i ha participat en nombrosos concerts, enregistraments, conferències i cursos.
La seva tasca de difusió musical ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaca la Medalla d’Honor al Mèrit Cultural de Polònia.
Amb aquesta conferència, les Aules Sènior de Mataró continuen impulsant activitats culturals i de divulgació que apropen el coneixement a la ciutadania i contribueixen a mantenir viu l’interès per la història, la música i les arts escèniques.
