El divulgador musical i locutor de Catalunya Música va oferir una conferència organitzada per les Aules Sènior de Mataró, en què va repassar la trajectòria vital i artística del compositor francès i la gènesi de la seva obra més universal.
El Foment Mataroní va acollir dimecres passat, 10 de juny, a les sis de la tarda, la conferència “George Bizet, el geni darrera de l’Òpera Carmen”, a càrrec del flautista de bec, professor i divulgador musical Joan Vives i Bellalta. L’activitat, organitzada per les Aules Sènior de Mataró d’Extensió Universitària, va ser presentada i moderada pel president de l’entitat, Antoni Vilà.
Nascut a Mataró l’any 1964, Joan Vives és una de les veus més reconegudes de Catalunya Música, on desenvolupa tasques de realitzador i locutor. Format a l’Escola de Música de Mataró i al Conservatori Superior Municipal de Barcelona sota el mestratge de Romà Escales, també és director artístic de la Setmana de Música Antiga de Mataró.
Durant la seva exposició, Vives va aprofundir en la figura de George Bizet (1838-1875), fill d’un professor de cant i d’una pianista acompanyant, i considerat un dels grans representants de l’elegància i la sensibilitat pròpies de l’òpera francesa. El conferenciant va destacar la brillant formació del compositor al Conservatori de París, on va ser deixeble del prestigiós professor de piano Anton-François Marmontel i del compositor Jacques Halévy, que més endavant es convertiria en el seu sogre.
Amb només disset anys, Bizet ja va assolir un primer èxit amb la seva Simfonia en do major, inspirada en l’obra de Charles Gounod, autor de Faust. El 1857 va obtenir el prestigiós Premi de Roma de composició gràcies a la cantata Clovis et Clotilde, una distinció que li va permetre completar la seva formació durant tres anys a la Vil·la Medici. Aquella estada italiana va resultar decisiva per al seu desenvolupament artístic i el va inspirar en la composició de l’òpera Don Procopio. Vives també va relatar l’anècdota d’un concurs de Te Deums a Roma del qual Bizet va ser desqualificat per haver emprat una accentuació pròpia del francès.
Ja de retorn a França, el compositor va estrenar obres com Les Pêcheurs de perles (1863) i La Jolie Fille de Perth (1867), presentades al Théâtre Historique de París, un dels pocs espais que aleshores apostaven pels nous autors. Tanmateix, la seva popularitat universal arribaria amb la música incidental de L’Arlésienne (1872), basada en el drama d’Alphonse Daudet, i, sobretot, amb Carmen (1875), considerada una de les grans obres mestres del teatre líric.
Segons va recordar Joan Vives, l’estrena de Carmen va ser inicialment controvertida i la decepció provocada per la freda acollida del públic ha estat relacionada sovint amb la mort prematura de Bizet, que va traspassar només tres mesos després de l’estrena de l’òpera. Amb el pas del temps, però, l’obra s’ha convertit en una de les més representades i admirades del repertori operístic mundial.
12 de juny de 2026
