Mataró acull una reflexió profunda sobre la projecció internacional de les lletres catalanes, amb la mirada posada en l’obra i l’impacte de Jaume Cabré.
El passat dimecres 22 d’abril a la tarda, la Sala del Foment Mataroní va ser l’escenari d’una conferència dedicada a analitzar la projecció de la literatura catalana a l’exterior, prenent com a cas paradigmàtic l’obra de Jaume Cabré. L’acte, organitzat per les Aules Sènior de Mataró i presentat pel seu president, Antoni Vilà, va anar a càrrec de la filòloga i professora Maria Roser Trilla i Prujà.
Amb una trajectòria consolidada en l’ensenyament i l’estudi de la literatura catalana, Trilla va oferir una exposició rigorosa i alhora accessible, en què va destacar la rellevància internacional de Cabré, un autor que ha estat àmpliament traduït i reconegut fora de Catalunya, especialment en l’àmbit europeu. La ponent va recordar com, durant anys, la literatura catalana havia estat poc visible a l’exterior, però que en les darreres dècades ha experimentat una clara expansió, tal com es va evidenciar en esdeveniments com la Fira de Frankfurt del 2007.
El nucli de la conferència va girar entorn de les grans novel·les de Cabré, com Senyoria, L’ombra de l’eunuc, Les veus del Pamano i Jo confesso, obres que aborden temes universals com el poder, la memòria, el mal o la responsabilitat moral. Segons Trilla, una de les claus del seu èxit rau en l’estil narratiu, profundament vinculat a una actitud ètica: l’ús de diferents temps verbals en una mateixa frase no és un recurs estètic gratuït, sinó una manera de subratllar que els actes humans no prescriuen amb el pas del temps.
La conferència també va posar en relleu la concepció de la literatura com un acte de generositat i d’amor. Cabré entén l’escriptura com una forma d’estimar i la lectura com un intercanvi entre autor i lector, una transmissió de sensibilitat i compromís. En paraules de l’autor, “en la literatura m’hi va la vida”, una afirmació que resumeix la intensitat i la implicació personal que travessen tota la seva obra.
Finalment, Trilla va destacar la dimensió humanista de la literatura, recordant que, mentre la història sovint és escrita pels vencedors, la literatura és patrimoni de les persones lliures. Aquesta idea, present en l’univers cabrerià, reforça la importància de la creació literària com a espai de memòria, reflexió i llibertat.
L’acte va comptar amb una bona assistència de públic i va consolidar-se com una nova proposta de qualitat dins la programació cultural de les Aules Sènior de Mataró. En acabar, va tenir lloc l’acte de lliurament dels guardons del Certamen Literari Rita Ribas 2026.
28 d’abril de 2026
