El doctor en Història Contemporània José Manuel Rua Fernández analitza la figura de Ronald Reagan, el gir neoliberal i els canvis polítics i socials dels Estats Units durant la dècada dels vuitanta
Dimecres passat, 20 de maig, a les sis de la tarda, l’Associació Aules Sènior Mataró d’Extensió Universitària va organitzar, al Foment Mataroní, la conferència “La revolució conservadora dels anys 80: Reagan”, a càrrec del doctor en Història Contemporània José Manuel Rua Fernández. L’acte va ser presentat pel president de les Aules Sènior de Mataró, Antoni Vilà.
Durant la seva intervenció, Rua Fernández va contextualitzar el moment històric previ a l’arribada de Ronald Reagan a la presidència dels Estats Units, explicant els factors econòmics, socials i polítics que van afavorir el seu ascens. El ponent va destacar que la dècada dels anys setanta va marcar l’esgotament del model econòmic keynesià, especialment després de les crisis del petroli de 1973 i 1979, que van provocar un fenomen fins aleshores insòlit: l’augment de la inflació en un context de recessió econòmica.
El conferenciant també va remarcar que aquell període coincidia amb la transició entre la segona i la tercera revolució industrial, quan les noves tecnologies encara no havien arribat al consum massiu. Aquest context, sumat a la crisi social derivada de la guerra del Vietnam i a un creixent sentiment d’inseguretat, va generar un profund malestar a la societat nord-americana.
Segons Rua Fernández, Reagan va saber connectar amb aquest desànim col·lectiu mitjançant un discurs optimista i motivador, oposat al missatge més auster del president Jimmy Carter. Frases com “no heu de tenir por de somiar” van contribuir a projectar una imatge de confiança i recuperació nacional.
La conferència va aprofundir també en les bases del neoliberalisme impulsat per Reagan, inspirat en l’escola econòmica de Chicago, amb mesures orientades a reduir la intervenció de l’Estat, afavorir el mercat i aplicar desregulacions. Tot i la voluntat de reduir el dèficit públic, el ponent va recordar que l’augment de la despesa militar va impedir assolir plenament aquest objectiu, si bé va actuar com a motor de l’activitat econòmica.
En l’àmbit polític i social, Rua Fernández va definir el reaganisme com una nova forma de conservadorisme, amb un discurs patriòtic i una estreta proximitat amb la dreta religiosa, anticipant alguns elements que avui es poden relacionar amb el fenomen polític de Donald Trump i el lema “Make America Great Again”.
La sessió també va abordar el paper de Reagan en la Guerra Freda, especialment el projecte conegut com a “guerra de les galàxies”, destinat a desenvolupar un escut antimíssils espacial. Tot i que el programa no es va materialitzar, va contribuir a incrementar la pressió sobre la Unió Soviètica i a modificar l’equilibri estratègic entre les dues potències.
Rua Fernández va explicar igualment la importància de la crisi provocada per unes maniobres de l’OTAN l’any 1983, considerades un dels moments de màxima tensió nuclear de la Guerra Freda. En aquest context, va destacar el paper del doble agent soviètic Oleg Gordievski, així com l’impacte que va tenir sobre Reagan el telefilm The Day After, que mostrava les conseqüències d’una guerra nuclear.
Finalment, el ponent va subratllar la relació de confiança establerta entre Reagan i Mikhaïl Gorbatxov, que va culminar amb la signatura, l’any 1987, del tractat per eliminar els míssils nuclears de mitjana distància instal·lats principalment a Europa.
La conferència es va cloure amb diverses cites cèlebres de Reagan que, segons Rua Fernández, resumeixen la seva manera d’entendre la política i la societat nord-americana.
23 de maig de 2026
