El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme va oferir al Foment Mataroní una conferència rigorosa i divulgativa sobre el paper de Venècia com a pont entre Orient i Occident.
Dimecres passat, i malgrat les baixes temperatures, el Foment Mataroní va registrar una notable assistència de socis i sòcies per escoltar la conferència “Venècia porta d’Orient”, a càrrec de l’historiador Alexis Serrano. L’acte va servir per obrir el segon trimestre del curs de les Aules Sènior de Mataró.
Alexis Serrano Méndez (Barcelona, 1982), llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, graduat superior en Arxivística i Gestió Documental i postgraduat en Gestió de Documents Electrònics per la UAB, és actualment director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Compagina aquesta responsabilitat amb la docència a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià, i és autor i coautor de diversos llibres i articles de divulgació històrica.
En una intervenció molt ben estructurada i farcida de cites i dades degudament contrastades, Serrano va iniciar la seva exposició amb un preàmbul dedicat a la construcció i consolidació de Venècia, una ciutat fundada l’any 421 dC que ja el 697 havia assolit la independència política del seu entorn.
La conferència va aprofundir en l’expansió de l’imperi comercial venecià durant els segles XII i XIII, destacant el paper clau de la ciutat com a porta d’entrada entre l’Orient i l’Occident cristià, dos mons que, tot i les tensions i enfrontaments, es necessitaven mútuament. Venècia esdevingué així un punt neuràlgic de circulació de mercaderies, persones i idees.
La darrera part de la ponència es va centrar en la decadència de la República de Venècia, marcada per l’excés i la desmesura: la proliferació de la prostitució, els balls de màscares, els llargs períodes de carnestoltes —que arribaven a durar fins a sis mesos—, el joc i el consum de substàncies estupefaents.
Finalment, Serrano va contextualitzar el final de la Venècia independent amb la seva integració a la Itàlia Savauda, arran de la Segona Guerra d’Independència italiana, després que Napoleó cedís la ciutat a Itàlia, posant punt final a segles d’història com a potència autònoma del Mediterrani.
